dissabte, 28 de desembre del 2019

TOP 10 2019

Un altre any, una altra llista del millor que se'ns ha ofert a les ments inquietes. Primer de tot, avanço que no crec que hagi sigut un any de grans discos de punk, hardcore o metal, tot i que els items de la llista són, sens dubte, notables.

01 Bad Breeding - Exiled


Segurament el disc més notable de l'any. Bad Breeding proporcionen una bona dosi d'anarchopunk i raw punk, sabent-lo manipular cap a diferents direccions i amb el toc sorollós que es porta ara, sense que sembli una demo grabada ràpid al local (només fa falta escoltar el so net de les bateries quan s'apaguen la resta d'instruments). Aquesta mescla de bona producció i joc amb el soroll fan que es puguin valorar i no sembli l'enèssim disc d'art-punk-noise prepotent.

Per últim també m'agradaria destacar el timbre de veu britànic a lo Subhumans que fan que li doni, encara més, un toc de genuïtat.

https://badbreeding.bandcamp.com/album/exiled


02 Fury - Failed Entertainment


És satisfactori poder escoltar un disc de hardcore, avui en dia, que no es mogui entre les diferents branques, com a l'enèssima donada de volta d'un estil concret. Failed Enternaiment és justament un disc que manté els elements bàsics del hardcore dels 80's i 90's i el post-hardcore primerenc per aportar quelcom original i, a la vegada proper.

L'aposta pels ritmes a mig temps i l'epicitat (els xiulets a lo Slayer!) li donen envergadura, mentre que el so rebaixat de distorsió (si ho comparem amb altres artistes i, encara més, amb el revival del metalcore) li dóna cert toc d'humilitat, molt necessari.

Per últim, també voldria destacar la curiosa portada, algun tipus de fals Guernica.

https://furyhc.bandcamp.com/album/failed-entertainment


03 Full Of Hell - Weeping Choir


Un altre disc a destacar seria el nou dels Full Of Hell. Weeping Choir no deixa de ser un pas més cap a les catacombes del death-grind al que ens tenen acostumats (només fa falta veure la negríssima portada). La veu de Dylan Walker és més variada que mai i, la composició dels temes, també. Els bombardejos sorollosos es solidifiquen (Rainbow Coil, Angels Gather Here) i es dóna espai a passatges més espaiats (Armory Of Obsidian Glass) però igual d'abrasius.

https://fullofhell.bandcamp.com/album/weeping-choir


04 Knocked Loose - A Different Shape Of Blue


Amb A Different Shape Of Blue, Knocked Loose es reafirmen com a líders del revival metalcore. Personalment, esperava bastant més d'aquest disc i, tot i que al principi em semblés decepcionant, després d'algunes voltes, el disc acaba quallant. És més pesat que el seu anterior treball i té moments més memorables (els arpegis de ...And I Still Wander South o l'himne Mistakes Like Fractures), abraçant la tècnicitat del deathcore sense caure en les urpes del virtuosisme.

El gran fallo que té és no saber dotar els temes de més cohesió interna, fent que el disco sigui un festival de riffs i breakdowns i que costi distingir les cançons entre si.

https://purenoise.bandcamp.com/album/a-different-shade-of-blue


05 Regional Justice Center - Institution


Un dels grans descobriments de l'any passat, per mi, van ser Regional Justice Center, un col·lectiu de powerviolence liderat pel seu bateria, cabrejat amb el sistema judicial americà per fotre-li la vida al seu germà. El grup sol oscil·lar entre el trio de guitarra, baix i bateria (i veu) fins a ser un cinquet amb dos baixos i dues guitarres. Un deliciós so que renuncia a abraçar els sons més metàlics del hardcore modern i, tot i caure en la caixa d'un microestil com és el powerviolence, aconsegueix ser original.

El pitjor d'aquest 'disc' és que només consta de 5 temes que passen volant. Per més referències, faria falta escoltar-se el seu LP World Of Inconvenience, molt a la línia d'aquest EP.

https://regionaljusticecenter.bandcamp.com/album/institution


06 Tano! - Cant Als Malsons


A aquesta llista no podien falta els herois nacionals. Amb Cant Als Malsons, Tano! es reafirmen en el seu so i es solidifiquen com un dels grans grups de l'underground català. Sens dubte d'aquest disc se n'hauria de destacar el ja clàssic 'L'Ampolla de Vi Blau'.

Malauradament, la seva fórmula de mathcore instrumental comença a repetir-se i, tot i que aquí encara brilli podria ser una trampa sense sortida pels albums veniders.

https://tanoduo.bandcamp.com/album/cants-als-malsons


07 Spell Runner - Always On The Cool 


Una petita joya amagada entre els residus de bandcamp, Always On The Cool és un fantàstic album que intenta mesclar el so del surf, el post-punk i el hardcore (allunyant-se totalment d'altres grups que han intentat aquesta combinació, penso en Night Birds) en el que es podria considerar una bomba de 'chapapote'. Un EP fosc però fresc i enèrgic. La veritat és que el hype d'un possible LP d'Spell Runner m'és molt present.

https://spellrunner.bandcamp.com/releases


08 Zephyr Lake - So What?


Si Zephyr Lake treuen un disc, ha d'estar al TOP 10 obligatòriament. Massa indies pels punkis de Barcelona, massa punkis pels modernos de Barcelona, So What? són 7 nous temes d'aquesta mescla dels sons del rock dels 90 amb particulars tocs de hardcore i emo que els fan tan especials.

A destacar el fantàstic tema Crucified i Common Lies, que sembla una demo de Nirvana, època Bleach.

https://zephyrlake.bandcamp.com/album/so-what


09 Deafkids - Metaprogramação


Deafkids segueixen aprofundint en la seva interessantíssima mescla de percussió, d-beat i loops industrials. La capacitat imaginativa d'aquesta gent és aclaparadora, les textures són infinites i el nivell d'equilibri entre l'experimentació i l'energia és excel·lent.

https://deafkidspunx.bandcamp.com/album/metaprograma-o


10 Tomb Mold - Planetary Clairvoyance


Per últim, el que tancaria aquesta llista seria el digne segon disc dels canadencs Tomb Mold, un bon disc de death metal clàssic sense pretensiós, inclús diria que accessible, amb bona producció i so gruixut.

https://listen.20buckspin.com/album/planetary-clairvoyance