L’altra escena bisbalenca: l’underground
empordanès de principis de segle
Aquesta història no té cap lliçó a treure’n, ni final trist ni apoteòsic. Només són els records d’un moment concret del temps a unes coordenades exactes.
És ben sabut que a La Bisbal d’Empordà n’han sortit grans músics. També fa pocs anys es va celebrar el 20è aniversari de la Tabacalera, un punt de cultura alternativa de la capital del Baix Empordà.
Els que érem més joves (nascuts al voltant de l’any 89) ja no vam arribar-hi a anar mai, almenys aquest va ser el meu cas. A vegades penses que t’has perdut una part important de la història del teu poble, però, a mesura que et fas gran, t'adones que tu també has format part d’un fragment d’aquest relat, encara que pugui semblar menys rellevant.
Primer contacte
El meu primer concert va ser quan vaig anar a veure el grup on tocaven els meus cosins, un grup d’ska anomenat Delighters. Segurament us sonen, ja que d’aquesta formació va sortir, molts anys després, The Gramophone Allstars. No vaig entendre molt bé per què la gent s’empentava enmig del públic, és que s’havien enfadat? El concert en concret era al bar El Teatret, un lloc recurrent on veure música en directe a principis dels 2000.
Malgrat això, passarien tres o quatre anys fins que no vaig començar a anar de concerts amb la colla. Naturalment, les festes del poble i de les comarques properes portaven sovint a algun grup interessant que quasi mai ens perdíem. Les bandes locals més veteranes van tenir un pes important al fet que ens interesséssim cada cop més en la música i comencéssim a fer els nostres projectes. Les dues que destacaria són:
Free Demons
Grup de hardcore melòdic a l’estil californià format per en Guillem (al baix), en Lluc (a la veu), en Roger (a la bateria) i en Turró (a la guitarra).
Un dels primers grups que em va impressionar per la rapidesa del bateria. El primer cop els vam veure a una festa de fi d’any de l’institut, una altra al Teatret (amb els Wrong Way) i una última a un macroconcert per les víctimes del tsunami de l’oceà Índic de 2004.
Alguns temes propis enregistrats a la maqueta Free Demons es van poder escoltar durant un temps al seu Myspace:
I won’t change for you
Everything is broke
Durant els concerts en destacaven versions de No Use For A Name o Good Riddance.
Jellyfish skies
Grup bisbalenc que mesclaven el punk, el rock alternatiu i l’indie rock. El formaven en Toni (bateria), en Guillermo (veus i guitarra) i en Figa (al baix).
Van arribar a treure una maqueta (que no vaig escoltar mai) i l’EP Love Is Just a Heartbreak Away. Aquest EP era bastant bo, destacant la instrumental 3.
Vam veure’ls unes quantes vegades al bar Tràmit (ara l’Alternativa), al Teatret i no sé si algun altre lloc.
Agafa-t’ho com vulguis
Aquests primers concerts locals van fer que ens interesséssim en escoltar i fer música i ens acabéssim reunint entre amics i companys d’institut en una multitud de grups adolescents. Diversos grups vam heretar l’associació musical ACV (no sé si tenia unes sigles més oficials, nosaltres li dèiem, Agaga-t’ho com vulguis), des d’on vam impulsar diversos concerts durant les festes majors de La Bisbal (ACV Rock) durant 2 o 3 anys seguits.
Nowadays
El grup més popular d’aquesta segona generació. Els vam veure a un parell o tres de festes de fi d’any de l’institut, diversos cops a alguna festa jove al Pavelló de La Bisbal i altres festes de pobles del voltant.
També influenciats pel punk californià, van començar fent versions de Blink-182, Millencollin, Lagwagon, MxPx o Rufio. Amb els anys van acabar traient la maqueta Live off progress amb 10 temes propis:
01. Intro
02. My message
03. In the silence
04. I just want a feeling
05. The ultimate shit
06. Try
07. Interlude
08. People say
09. Get up
10. The ending destruction
True L!es
El primer grup que vam tenir, ens vam ajuntar per fer ves a saber què. Al principi volíem fer versions de System of a Down, Rammstein, tot i que també ens interessaven Nirvana, Sum 41 o The Offspring. Al principi érem Aitor (bateria), Guiri (baix), Roger (veu i guitarra) i David (guitarra).
En David va decidir abandonar el grup i vam canviar la nostra influència cap a bandes de punk ibèric com Segismundo Toxicómano, La Polla Records, Eskorbuto… encara vam conservar alguna versió de Green Day o Rancid.
Amb el temps que vam tocar vam arribar a fer 6 temes propis: Hores de llibertat, Surto al carrer, El ataque de los Gremlins, La quarta, El dia que et vaig conèixer i Punki de pueblo.
Vam tocar a un parell de festes de fi d’any de l’institut (les dues amb els Nowadays), a les festes de Corçà, a les de Madremanya, a les de Calonge, un parell de cops al Tràmit... Vam tocar als dos ACV Rock, a un escenari improvisat durant unes festes de La Bisbal i a un Dia Internacional de la Música, també al nostre poble.
El concert més mític que tenim va ser quan vam tocar al bar Teatret juntament amb Los Potorros Rojos (i, finalment, unes poques cançons dels No Future de Palafrugell, sense baixista, que es van apuntar a l’últim moment).
Aquell mateix dia, se celebrava una festa de música makina al Tràmit (a pocs metres d’on tocàvem nosaltres). Desconeixíem que al nostre concert assistiria tota una munió de punks i skins de la comarca. Quan tots els grups van acabar, un bon grup d’aquests es van dirigir al Tràmit a barallar-se amb els killos, que estaven a la festa techno.
La policia va acabar intervenint i detenint a algú. Aquell va ser l’últim concert al Teatret, ja que poc temps després el tancarien. Els rumors diuen que era un punt de repartiment de droga del poble.
L’últim cop que vam tocar True L!es va ser al bar Tràmit, juntament amb els indies Cosmopolitan Safari.
Wrong Way
Un altre grup influenciat pel punk californià, feien versions de NOFX, Lagwagon, New Found Glory, Satanic Surfers… fins on sé, només van treure 2 o 3 cançons pròpies: Shit on TV, Compulsive Drinker i alguna altra sense nom. Una dada curiosa era que versionaven la cançó Haruka Kanata d’Asian Kung Fu Generation, coneguda per ser un opening de Naruto.
El grup el van formar en Tazo (veus), Gomi (Guitarra), Salvi (Baix) i Roura (Bateria).
Els vam aconseguir veure unes 3 o 4 vegades: a un ACV Rock, al teatret juntament amb Free Demons i a un local a La Bisbal (crec que era la inauguració d’un negoci, no ho recordo molt bé).
Egora
Grup de heavy metal inspirat per les bandes espanyoles més destacades del gènere: Saratoga, Tierra Santa o Mago de Öz. Com tots els grups d’aquesta fornada, el repertori de la banda va començar amb versions dels grups esmentats.
En la primera formació de la banda jo (Aitor) hi tocava la bateria. La resta del grup estava format per en Jordi (Baix), David (guitarra, anteriorment de True L!es), Jose (guitarra) i Uru (veus). Més o menys al moment que jo marxava, l’Uru també va deixar el grup, fent que en Jose assumís la veu. Van entrar altres bateries i, durant un temps, un violinista.
Durant el temps que jo vaig estar al grup vam fer dues cançons pròpies: El elegido i Llanto de guerra. A part d’això, en Jose i en Jordi portaven la major càrrega creativa i havien fet diversos temes pel seu compte, enregistrat a casa i amb l’ajuda del Guitar pro. Molts d’aquests temes mai es van tocar en directe. Hi destaca el tema El enano, una divertidíssima paròdia tocada exclusivament amb el baix i la veu. Altres temes que van enregistrat casolanament van ser:
El único
Juguetes del destino
Kiero vivir
Latidos
Loko
Makina de matar
Egora vam tocar per primer cop a un Dia Internacional de la Música (juntament amb True L!es), a les festes de la Bisbal i a dos ACV Rock (només un amb mi a la bateria). Ja amb una nova formació, els vam veure per última vegada al bar Mariskal de l’Estartit.
Los Potorros Rojos
Grup de punk ibèric amb infame nom (sortit de la paròdia d’ El Senyor dels Anells El Señor Torres), van començar fent versions de bandes com La Polla Records, Piperrak o Soziedad Alkohólika.
Com que el punk ibèric era molt benvingut a La Bisbal, van acabar tocant bastants cops. Les vegades que recordo són a l’ACV Rock, a l’ATV de Sarrià de Ter, diverses vegades al Mariskal i a l’últim concert del Teatret amb els True L!es.
LPR van tenir diverses formacions, tot i que el nucli del grup eren en Roura (a la bateria, també de Wrong Way), Salvi (al baix o guitarra, depenent del moment, i també de Wrong Way) i Massot (guitarra). Al principi hi cantava l’Estivi i a la guitarra hi havia en Mendi. Més tard, el baix l’assumiria en Guiri (també de True L!es) i la veu passaria a mans d’en Dani. Altres membres van ser en Natan (baix), en Nando (guitarra), l’Impa (guitarra) i l’Uru (veus).
Van grabar un parell de temes amb l’Estivi (Buscando la verdad i Noches de invierno) i la demo Si lo sé… no vengo amb la segona formació (que penso que encara la tinc penjada a Mediafire).
Amb els diferents canvis de formació, LPR van decidir posar-se seriosos i reconstituir-se com a Mal Asunto.
A Pilas
A Pilas va ser dels pocs grups que van decidir, des del principi, tenir un repertori propi. Això era una cosa que sempre havia volgut amb els meus grups, però mai s'aconseguia. Tampoc feien res de l’altre món: punk melòdic majoritàriament en castellà. Els temes que van quedar van sortir a una demo amb els temes:
Nosotros somos los A Pilas
Kiero sobrevivir
Putos lunes
En la puerta del hospital
Hasta la polla del reggaeton
No necesito a nadie
Tell me more
El crimen no para
El mundo está fatal
El formaven l’Estivi (de Los Potorros Rojos, a la bateria), en Feliu (a la veu), en Gomi (de Wrong Way, a la guitarra), en Neander (al baix) i en Roger (a la guitarra, també de True L!es).
Segurament va ser dels grups que menys vaig veure, realment no recordo cap moment concret on toquessin.
Fireblades
Finalment, queda parlar dels Fireblades. Segurament va ser dels grups més fugaços d’aquesta fornada, ja que només els vam veure un sol cop (al pavelló de La Bisbal, amb Nowadays). Eren l’enèsima reencarnació dels grups ja esmentats: amb membres d’A Pilas, LPR, Wrong Way… i òbviament, feien versions de hardcore melòdic. No van enregistrar res propi.
El següent pas
Quan molts de nosaltres vam anar a estudiar a Barcelona o Girona, tot aquest panorama es va transformar. Vam tancar l’ACV i molts grups van morir en silenci. Van néixer alguns altres grups:
Cosmopolitan Safari
Influenciats per l’onada d’indie rock de principis dels 2000 (Arctic Monkeys, The Wombats, White Stripes), van tocar pocs concerts. Es conserva un petit vídeo del seu concert al Bar Tràmit, juntament amb True L!es. El van formar en Serradell (bateria), en López (guitarra i veu) i en Ventura (baixista).
Mal Asunto
LPR van decidir posar-se les piles i treballar per tirar endavant temes nous. Van deixar enrere el seu rocambolesc nom i canviar-se el nom a Mal Asunto. Va entrar en Manel a cantar i diversos bateries van substituir en Roura.
El grup ha continuat tenint canvis de formació i, avui en dia, continua viu.
Estimbarry
Un projecte paral·lel d’LPR, amb un to més rocker, composicions més complexes, teclats, veu femenina. Van enregistrar alguns temes, però no els vaig seguir la pista. El seu tema Lágrimas entrerroscadas va sortir al recopilatori Ressona 1 - Escena Bisbalenca.
Uno Más
Últim grup d’aquesta llista, els Uno Más eren una nova reencarnació endogàmica dels grups que ja hem esmentat. Amb el punk ibèric com a bandera, van aconseguir enregistrar un tema propi: Ara o mai
Què en queda?
A causa de l’època de precarietat digital que vivíem, moltes cançons i altres registres mai van veure la llum, es van perdre en ordinadors vells o en correus de hotmail. Un DVD d’arxius que contenia diverses gravacions ha quedat irrecuperable, mentre que s’han pogut aconseguir directes de True L!es, Egora, Potorros Rojos, les maquetes de LPR, Nowadays, A Pilas i algunes cançons dels recopilatoris d’Escena Bisbalenca (Sona Jove 2007 i Ressona 1)
Des d’aquí faig una crida a totes aquelles persones que puguin guardar (utòpicament), alguna gravació (directes, assajos, demos, etc.) d’algun d’aquests grups i ampliem la minúscula memòria d’un poble de l’Empordà.
Al canal de Youtube d'en Massot de Mal Asunto podeu trobar molts directes: https://www.youtube.com/@jordidxmlsd I també al meu: https://www.youtube.com/@sumser