dimecres, 26 de desembre de 2018

TOP 10 2018

Un altre any a tancar amb una llisteta de lo millor que ens ha donat 2018. Aquí ho teniu:



01 Rope - Come Closer Now
Segurament, el Come Closer Now no sortirà a cap TOP 10 de cap altre blog. Però, a mi, Rope m'han sorprès prou: post punk a mig gas, amb veus esgarrapades i bons aliments. Un disc per pair la tarda, per pensar entre els riffs i per fixar-se en els detalls. 

https://thebandrope.bandcamp.com/album/come-closer-now



02 Jesus Piece - Only Self
El "macho"-core torna a estar de moda. Gràcies a bandes com Vein, Code Orange i Jesus Piece, els breakdowns tornen a ser part del codi militant del hardcore. Garrulisme metàlic amb doble pedal i veus violentades que, sorprenentment, aconsegueixen fer-se enginyoses.

https://jesuspiecesl.bandcamp.com/album/only-self



03 Daughters - You Won't Get What You Want
Després de més d'una dècada en silenci i amb separació del grup inclosa, Daughters tornen i treuen una pedragada a l'orella feta a base del que, en algun moment, es podrien haver considerat guitarres, sorolls malsòmnics i baixos saturats. You Won't Get What You Want és cacofonia feta rock. 

https://daughters.bandcamp.com/album/you-wont-get-what-you-want



04 Idles - Joy As An Act Of Resistance
Què dir d'aquest disc que no hagi repetit tot Déu? Si pensàvem que els anglesos no podien estar més farts de tot, que el punk havia mort feia 40 anys i que no hi havia futur, Idles, amb totes les seves contradiccions, donen una lliçó d'esperança enrabiada, artística i orgullosament política sobre com afrontar un món controlat per l'extrema dreta. 

https://idlesband.bandcamp.com/album/joy-as-an-act-of-resistance



05 Charles Bradley - Black Velvet
Charles Bradley ens va deixar l'any passat, als 68 anys, a causa d'un càncer d'estómac. El llegendari imitador de James Brown va deixar algunes grabacions que han sortit pòstumament en aquest quart disc. Soul, funk i esperança per qui mai ho va tenir fàcil (i, si no, mireu Soul Of America) fan un últim adéu a un altre heroi de la música negra. 

https://charlesbradley.bandcamp.com/album/black-velvet



06 Drug Church - Cheer
El millor que ha fet Patrick Kindlon en els últims anys, ha sigut passar tota la seva passió creativa a Drug Church. Cheer és l'evolució musical d'aquest hardcore amb influències de rock alternatiu noranter que ja havien esculpit prou notablement amb el seu anterior treball, Hit Your Head. En aquest disco, les influències son molt més evidents i necessaries. Esperem que es mantingui el nivell de qualitat i no passi amb els últims discos de Self Defense Family, grup paral·lel de Kindlon.

https://purenoise.bandcamp.com/album/cheer



07 Turnstile - Time & Space
Seré l'única persona al món que li ha semblat que aquest disc de Turnstile és el millor que han tret fins el moment. La producció molt més popera (el que puguis considerar 'pop' dins el hardcore) i la incorporació de detallets sonors (com pianos, panderetes, veus amb autotune) fan que hagi disfrutat molt més d'aquest disc que amb qualsevol iteració del hardcore "groovy" que portaven temps practicant. 

https://turnstilehardcore.com/music/



08 Sleep - The Sciences
D'acord, The Sciences no és el Dopesmoker, però s'ha de reconèixer que 15 anys després de l'obra magna del doom stoner, que Sleep treguin un disc excel·lent és per celebrar-ho. El que podria haver sigut un reunion penós, han resultat ser 6 temes sense decepció pels fans de lo lent.

http://perceptionthroughdissonancev3.blogspot.com/2018/04/sleep-sciences-lp-2018.html



09 Ona Snop - Geezer
És el disc de powerviolence de l'any. Ona Snop ens van agradar molt al Fluff i no podia deixar aquesta llista sense un disc rapid i caòtic que, a més, no sona a demo de merda. Un àlbum perfecte per fer stage dive sobre un matalàs amb els teus colegues borratxos.

https://onasnipsnop.bandcamp.com/album/geezer



10 Outer Heaven - Realms Of Eternal Decay
Encara no m'he escoltat els 40 discos de black/death/doom metal que em baixo cada setmana nadalenca però Outer Heaven portava temps petant als meus auriculars i s'ha de dir. Un disc de death metal molt crustificat, sense tecnicismes innecessaris i amb veus MOLT greus. A l'espera d'un segon disc de Cruz, us podeu escoltar aquesta petita joia. 

https://outerheaven.bandcamp.com/album/realms-of-eternal-decay

dimecres, 29 d’agost de 2018

Two Gallants - What The Toll Tells + The Throes




Bueno, avui us deixo aquí un parell d'àlbums bastant interessants que crec que han d'estar a l'abast de qualsevol. Two Gallants son un duo de San Francisco. Guitarra i bateria, practiquen un folk rock bastant elèctric.

Adam Stephens (guitarra) sol recarregar el ritme de la guitarra amb arpegis impossibles mentres brama i, de tant en tant, hi posa una harmònica a sobre. Les bateries de Tyson Vogel son igual de recarregades, amb petits detalls als plats i timbals que fan que en cap moment es trobi a faltar cap altre músic.

What The Toll Tells i The Throes son els seus dos primers discs, on mostren una ànima més punk que els seus últims treballs. "Las Cruces Jail" podria passar per una cançó de Johnny Cash versionada per Against Me! en el seu millor moment. També hi trobem grans balades, com la fosca "Crow Jane" o la més comercial "Steady Rollin'".

Aquí i aquí

dilluns, 6 d’agost de 2018

Rope - Come Closer Now


Doncs aquí un disc d'un dels grups que vaig veure al Fluff Fest. Sembla que Rope son de Brighton (no diu massa al seu bandcamp) i practiquen un post-punk carregat d'amfetamines. Un punt intermig entre la passió distorsionada de Fugazi amb el so cru i obscur de The Fall. El seu últim disc, Come Closer Now, mola bastant!

Aquí

divendres, 3 d’agost de 2018

Wrong - Feel Great


Aquí una entrada per l'estiu. Us comparteixo aquest album dels Wrong, un grup de Miami, Florida amb membres de Torche i Kylesa.

Feel Great segueix la línia de estilística del grup (almenys això m'ha semblat el seu anterior disc) mesclant hardcore, grunge i metal alternatiu. Un so molt pesat i greu que recorda als grups més nihilistes dels '90.

Aquí

diumenge, 22 d’abril de 2018

LouisxArmstrong - Treu l'Estaca


Bueno, fa un temps que LouisxArmstrong hem grabat aquests 6 minuts de powerviolence i hardcore, però encara no l'havia promocionat per aquí. Destacaria els dos últims temes (Desert i Els Garrins), que tenen un estil una mica diferent, en la línia dels nous temes que estem preparant.

Aqui

dissabte, 10 de febrer de 2018

Stress Ghetto - Material Hardship


L'últim d'avui, Stress Ghetto des de Nova Zelanda. Tot i que l'execució del disc no és molt bona, la grabació i les veus son bastant bones i resulten en uns pocs temes de power-violence molt enfadat

Aqui

Shame - Songs Of Praise


Qui diria que m'encantés un disc de post-punk? Doncs si, Shame ho han aconseguit. El seu so no es torna pesat i té un toc britànic que els fa estar de peus a terra. One Rizla és un temàs!

Aqui