divendres, 22 de desembre de 2017

TOP 10+2 2017


Torno momentàniament per presentar-vos els discs amb els que més he disfrutat aquest any.

(Menció especial) Syndrome 81 - Béton Nostalgie
Junt amb No Time, un dels grups d'Oi! modern que més han despuntat durant aquest any i el passat. Des de Brest (França), Syndrome 81 ja havien tret un piló de EP's i singles que han recopilat en aquest LP. Una delicia, 100% working class.

https://sabotagerecords.bandcamp.com/album/syndrome81-beton-nostalgie-lp

(Menció especial) King Gizzard & The Lizard Wizard - Murder Of The Universe
Un dels grans descobriments d'aquest any han estat aquestes besties australianes. Un grup que ja es pot considerar de culte entre els seus seguidors donats els seus electrificants directes, els seus 8 membres sobre l'escenari i la capacitat creativa i prolífica que han demostrat. King Gizzard porten uns 8 anys tocant i poden presumir de tenir 13 discos sota el braç, 5 dels quals han sortit aquest any (el 5è sortirà durant aquestes dates).

El segon disc que van treure aquest any, Murder Of The Universe, és el disc més "heavy" del grup fins la data. Es tracta d'un disc on s'hi narren tres històries fantàstiques amb varios passatges narrats que han polaritzat bastant els fans i que no acaben de quallar en la sonoritat dels temes. Però, què voleu que us digui? Tot i ser una criatura ben bizarra, a mi m'ha seduït. El poso com a menció especial, doncs hi ha hagut un disc dels Gizzard que m'ha agradat molt més. La imatge de la portada és la d'aquest disc.

https://kinggizzard.bandcamp.com/album/murder-of-the-universe

10. Converge - The Dusk In Us
Converge ha tret mai un mal disc? Doncs segurament no, en les últimes dècades. En aquest nou treball no diuen res de nou, el que ja sabem. Però és que volem seguir sentint la veu de corb de Jacob Bannon, els ritmes caòtics de Ben Koller i les guitarres metàl·liques de Kurt Ballou. Aquest disc ha quedat molt empatat amb el nou disc de All Pigs Must Die, Hostage Animal doncs tenen un estil molt similar (i comparteixen bateria), però he decidit mantenir el disc de Converge donat la diversitat que li falta al disc de All Pigs Must Die.

https://convergecult.bandcamp.com/album/the-dusk-in-us

09. Anchord - As A Real Return
Es podria tractar del millor disc de punk català de l'any. Anchord i Tano! son les propostes més notables que han sortit aquests últims anys i no tenen seu a la capital catalana, ja era hora de trencar el centralisme! Amb As A Real Return, Anchord es consoliden com a grup, no només de hardcore melòdic, sinó que hi posen el seu toc personal amb tocs de punk rock modern i emo de fa 20 anys. New Existence Plug-in i Plight Runaway son temazos.

https://anchord.bandcamp.com/album/as-a-real-return

08. Shackles - Lifeless Paradise
Molt extranyat que cap llista hagi nombrat aquest disc. Res del que havien tret Schackles anteriorment m'havia fet el pes, un grup de power-violence més en una època on el gènere creix exponencialment. Però amb Lifeless Paradise han trobat un je-ne-sais-quoi que torna els caòtics, destructius i sorollosos segons de cada tema dels australians en hits per a la fi del món (a sobre un skate, està clar).

https://shacklesnoise.bandcamp.com/album/lifeless-paradise

07. Spectral Voice - Eroded Corridors Of Unbeing
Aquest any ha estat un on he indagat dins el metall més extrem, coneguent el death i fent-me amic de veritat amb el black i el doom metal. Dins de tot això, també he descobert el death/doom i el funeral doom, gèneres del tot ultraminoritaris i obscurs. En tot això hi cau aquest disc d'Spectral Voice, que em té del tot fascinat. Com es pot sonar com si s'estigués invocant als terrors còsmics de H.P. Lovecraft amb un parell de guitarres, baix i bateria?

https://darkdescentrecords.bandcamp.com/album/eroded-corridors-of-unbeing

06. Maria Arnal y Marcel Bagès - 45 Cerebros y 1 Corazón
En un blog bàsicament dedicat al punk i al hardcore, un no s'esperaria parlar d'això. Un dels grups revelació de l'any, la parella formada per Maria Arnal i Marcel Bagès proposen un grupet de cançons de tradició popular (incloent a l'etern Ovidi Montllor) i li donen un toc indie que les converteixen en balades pel segle XXI. La versatilitat d'un i l'altre en els seus respectius instruments (veu i guitarra) es despleguen meravellosament i enriqueixen minimalisticament. Serà un dels discs de l'any en totes les llistes.

https://www.youtube.com/watch?v=GzKYYetNqn4

05. Berri Txarrak - Infrasoinuak
Hem tingut poc temps per escoltar el nou disc de Berri, però ha sigut suficient per poder-lo classificar en el ranking. Els de Lekunberri es reinventen, es baixen la distorsió i proposen més melodia i menys ràbia. Però, què ens esperavem en el seu novè album, més de 20 anys de local d'assaig, canvis importants en la formació i un triple EP que ja apuntava a com seria aquest Infrasoinuak? Hi haurà qui li sembla fluix, a mi em sembla una natural evolució que molts no s'haurien atrevit a fer.

https://www.youtube.com/watch?v=eFGzoDfMGDI

04. Integrity - Howling, For The Nightmare Shall Consume
Uns altres veterans que han anat treient discs per aquí, discs per allà, amb continuats canvis de formació i res massa destacable. Però és que Howling, For The Nightmare Shall Consume és una passada. Una oda al hardcore, al metall més pesat i al heavy més glamurós que es mescla de manera impressionant. I què dir del temacle que és String Up My Teeth? Recosiu-vos els parxes de Judas Priests i Angel Witch al costat dels de Burzum i Sick Of It All.

https://integrity.bandcamp.com/album/howling-for-the-nightmare-shall-consume

03. King Gizzard & The Lizard Wizard - Flying Microtonal Banana
Com ja  havia pronosticat abans, King Gizzard han tret un album aquest any que sedueix molt més del que ho fa Murder Of The Universe. Després d'encandilar l'any passat amb Nonagon Infinity, el primer disc dels australians aquest any va ser Flying Microtonal Banana, un disc on, a part de la mescla de garatge, punk i rock psicodèlic a la que estan acostumats, el grup juga amb la música microtonal (pròpia de músiques orientals, com la música turca) i ofereix nou temes hipnòtics que son la ostia. Jo no puc parar d'escoltar-lo i m'alegro.

https://kinggizzard.bandcamp.com/album/flying-microtonal-banana

02. Chaviré - Interstices
Poc a dir sobre aquest disc, simplement m'ha encantat. Vaig descobrir a Chaviré al Fluff Fest d'aquest any i em vaig enamorar. Son un grup d'screamo francès i ho fan com s'ha de fer. Que us agraden Touché Amore i Daïtro? Doncs ja està tu, agafeu una manta, uns bombons i poseu-vos a plorar.

https://chavire.bandcamp.com/album/interstices

01. Power Trip - Nightmare Logic
Aquest any m'ha marcat molt el metall i, aquesta és una de les raons. Imaginem la quarta o cinquena temporada d'Stranger Things, on els protagonistes comencen l'institut i els hi comença a molar Metallica i Slayer. Farien un grup que es diria Power Trip i Nightmare Logic seria el seu primer LP. Seria la ostia, perquè els hi molaria el trash de veritat i estarien farts de que els monstres de the upside-down els hi fotin les classes de mates. Una joia.

https://powertripsl.bandcamp.com/album/nightmare-logic

dimecres, 23 d’agost de 2017

Addenda - ...And Every Toast Is Gonna Be Alright!

Els companys d'Addenda tornen a treure uns quants temes. En teoria han de formar part d'un split junt amb Ansia, Knür i Butrön, però la seva inminent gira europea fa que ho publiquin abans de temps. He tingut l'honor de fer-li's la portada i d'aquí res, ho editerem en CD-R.

No es pot dir que Addenda evolucionin molt en termes generals, segueixen tocant ràpid com sempre. Això si, sempre incorporen nous matisos (talls de funk i blues) i nous idiomes (en 8 cançons, canten en francès, portuguès, català, euskera i anglès).

Aquí el seu bandcamp:
https://addenda.bandcamp.com/album/and-every-toast-is-gonna-be-alright-2017
https://addenda.bandcamp.com/album/and-every-toast-is-gonna-be-alright-2017
https://addenda.bandcamp.com/album/and-every-toast-is-gonna-be-alright-2017

Dissäpte - Directe






Abans de ser LouisxArmstrong, teníem un grup que ens deiem Dissäpte. Vam grabar vàries vegades i vam sortir a tocar a l'estat espanyol diverses vegades. Malauradament, el grup es va acabar i van quedar moltes coses per tancar. Entre elles aquest directe grabat al festival Ens Fa Pudor La Boca. Li hem donat una mica més de "xixa" perquè soni com sempre ho feiem: com una bola de soroll.

El podeu escoltar al nostre bandcamp:
https://dissapte.bandcamp.com/album/directe
https://dissapte.bandcamp.com/album/directe
https://dissapte.bandcamp.com/album/directe

dijous, 17 d’agost de 2017

Gold - Optimist


Us deixo amb aquest grup que m'ha sorprès gratament. Gold son un grup holandès que mescla el rock amb sons metàl·lics d'una manera curiosa. La seva base no és extremadament pesada, però utilitzen recursos que podríem trobar en el goth rock o el black metal o veus que podríen estar present a un disc de doom clàssic. Total, que el resultat final és altament escoltable i, tot i això es troba a un impas entre gèneres que en moltes altres ocasions no funcionaria.

Aquí

Mandanga - Que Torni La Guardia Civil


Atenció! Els Mandanga! compartim lo nou que hem grabat. 8/9 temes del que acostumem a fer: punk ferraller per treure's el mal humor. "Que torni la Guardia Civil" està buscant ser editat per a qui li interessi, en el format que vulgui!

Aquí podeu escoltar-ho, tot i que encara no hem pujat lletres i la portada és provisional.

https://mandangabcn.bandcamp.com/album/que-torni-la-guardia-civil
https://mandangabcn.bandcamp.com/album/que-torni-la-guardia-civil
https://mandangabcn.bandcamp.com/album/que-torni-la-guardia-civil

dimarts, 1 d’agost de 2017

Ruined Families - Education





Avui us penjo l'últim disc de Ruined Families. Grup grec de post-hardcore que havia escoltat feia temps però no esperava que arribessin a treure 2 àlbums més. Segueixen amb el so caòtic amb el que vam començar, però millorant la qualitat de la grabació. Per fans del cercle Deathwish.

Aquí

divendres, 14 de juliol de 2017

Wet The Rope - The Sum Of Our Scars






Wet The Rope son un grup californià de recent creació. Està format per integrants de veteranes bandes com Pitchfork, Amber Inn o Sinker. El seu estil és un hardcore emocional però no melòdic, pesat però no metàlic, un rollo que no és massa comú avui en dia i que em sembla prou interessant. The Sum Of Our Scars és el seu primer disc.

Aquí

dilluns, 3 de juliol de 2017

Jellyfish Skes - Love Is Just A Heartbreak Away


Pensava que tenia pujat aquest disc, però ho devia tenir a l'anterior blog, que ja està tancat. Així doncs, us torno a donar la tabarra amb el treball final de Jellyfish Skies, un grup d'indie rock de La Bisbal d'Empordà que ja ha desaperagut. Aquest disc va ser una inspiració perquè es formessin diversos grups per la zona durant els primers anys del segle XXI. Si t'agrada el grunge o el pop-rock noranter a l'estil Radiohead o My Bloody Valentine, aquest és un EP molt recomenable.

Aquí

dimecres, 28 de juny de 2017

Serp - Discografia






Avui us deixo amb tot el que vam grabar Serp. Vam ser un duo (guitarra i bateria) que assajavem a Barcelona i feiem una barreja de screamo, black metal i sludge instrumental. Vam grabar diversos assajos i teníem intenció de grabar nous temes, però finalment no va ser així. De la discografia en queden 6 temes grabats en diferents assajos, una sessió grabada més precariament i un tema acústic que vam fer més tard.

Aquí

dilluns, 19 de juny de 2017

Über - Discografia






Avui també us penjo una altra discografia. En aquest cas, Über, desaperagut grup de hardcore punk de Barcelona. D'aquest grup han sortit bandes com Glam, Una Bèstia Incontrolable o Barcelona

L'estil de guitarres i cançons senzilles del grup el van posar dins el sac de bandes com Surf Nazis Must Die, Antiplayax, Rönha o Mandanga

Aquesta discografia va rondar durant molt de temps en un enllaç de megaupload, fins que van tancar aquest servei, així que ho torno a pujar.



Crazy Spirit - Discografia


Avui us deixo una entrada que feia temps que volia fer. Es tracta de la discografia, fins ara, de Crazy Spirit.

Els Crazy Spirit son un grup de punk de Nova York. Han fundat algun tipus de triada bizarra juntament amb Hankwood & The Hammerheads i Dawn Of Humans, on crec que hi comparteixen membres.

El so del grup és bastant estàtic però del tot original. Les guitarres i el baix son juganers i la veu és ratolinesca. El bateria repeteix incessament un ritme tum-pa-pa-tum que defineix molt com s'hi acaben incorporant la resta d'instruments. Fent una mica d'advocat del diable, sembla que es vulgui crear algun tipus de nou d-beat (podríem parlar de crazy-beat o c-beat?) a través d'aquesta repetició. Tot això es pot embolcallar amb una aposta pel lo-f i una masterització molt estrident i distorisonada que li donen aquest aire de gravació extreta d'un exorcisme realitzat en una carpa de circ abandonada.

Un altre detall a destacar és l'artwork del grup, que recull imatges diabòliques extretes de diverses cultures, barrejant-ho amb la cultura punk destructiva pròpia de Nova York.

M'ha costat una miqueta recollir tota aquesta discografia perquè pocs dels seus treballs tenen una referencia clara. Només el senzill I'm Dead té títol propi i alguns treballs s'han tret en diversos formats, diferents segells i alguns comparteixen cançons regrabades.

El que està inclòs en aquesta discografia és:
  • Demo de 2009
  • EP de 2010
  • Senzill I'm Dead de 2011
  • LP de 2012
  • Demo casset de 2014
  • EP de 2015
Per últim, afegeixo que el so del grup no ha patit a penes canvis al llarg de 8 anys excepte la masterització final de cada treball. Tot i així, es tracta d'un grup amb un so que m'ha enganxat moltíssim.

Aquí

dijous, 8 de juny de 2017

Power Burkas - Llarga Vida Al Tarannà






Aquest post és una excusa per penjar el disc dels Power Burkas. Crec que ja s'ha fet molta difusió del disc i, realment, ho ha petat bastant. Grup de garatge-punk autenticament de la Plana de Vic.

Aquí

dimarts, 16 de maig de 2017

Bonestorm - Horse Riding Girl EP


Qui no conegui als Bonestorm és perquè no ha estat atent a l'underground català. Fills de l'escena osonenca, aquest jovent porta al voltant de 2 o 3 anys tocant on els vulguin. Just quan treuen aquesta nova grabació ens diuen que pleguen. Si, es tracta del segon i últim EP de Bonestorm després d'una decent demo.

Horse Riding Girl EP no difereix molt del seu treball homònim: hardcore melòdic que recorda a Rouse, amb lletres que supuren adolescència i, com ells mateixos diuen, incoherència. Igual que amb els temes ja grabats, trobem himnes corejables com Horse riding girl o Tremola sua i pensa i talls més enfadadots com Mira la vida. Cita especial al curt A volar, una peça més experimental amb coros femenins (intuïm que és Núria Graham?) i un marcat accent osonenc que li posen la cirereta al disc.

Tot això ho ha grabat Joan Peiró (FP) i sona com ha de sonar i ha sonat sempre Bonestorm: maldestre però emotiu.

Podeu baixar-vos el seu disc aquí i veure un espectacular videoclip de Horse riding girl aquí.



divendres, 5 de maig de 2017

Bölzer - Hero






No estic ficat molt en metall però, per curiositat, vaig decidir baixar-me un bon grapat de discos que es trobaven a les llistes dels millors de l'any passat. Aquest és un d'aquests i dels que més m'ha flipat.

Bölzer son un duet de Zurich i Hero és el seu primer llarga durada. No sabria ben bé com classificar a aquest grup, ja que és del tot atípic. Obviament un podria dir que es tracta d'un disc de metal extrem, però no hi predomina el virtuosisme del death metal, ni tampoc l'essència satànica d'un grup de black.

Més aviat, hi regna una aura pagana, arcaica, sons d'un altre temps. Les veus del disc mantenen aquesta mateixa sensació (una mica com als primers disc de Mastodon), com si fós un antic déu o un bruixot el que ens narra les històries de Hero. La guitarra de deu cordes (!!!) repassa tot el màstil, sent a la vegada la que manté la base melòdica i en crea els armoniosos detalls. La bateria construeix una perfecta base, contundent però sense fer-se ni pesada ni saturada, per recordar-nos que no és un disc de neo-folk, sinó que ens seguim trobant en el terreny del metall.

Per últim, dir que em flipa la portada, que plasma perfectament la temàtica del disc.

Vaja, un disc del tot especial que recomano fortament a fans tant de Neurosis com de Mastodon com del black metal més melòdic.

Aquí



dimecres, 19 d’abril de 2017

Zombi - Shape Shift


El dijous passat vam anar a veure Ghost. Abans d'ells, Zombi els telonejaven. La veritat és que, a la primera escolta a casa, la cosa no em va acabar de convèncer. Tot i això, van fer un directe bastant guapo i me'ls he tornat a escoltar amb tranquilitat.

Zombi son un duet ianqui i han tret l'album Shape Shift amb Relapse Records (com si res). Tenen un estil molt interessant, on s'hi mesclen el krautrock, el post metal i l'electrònica. És com si estiguessis escoltant una versió metalitzada de la intro de la sèrie Stranger Things o bé, haguessin passat als Russian Circles per la màquina del temps i haguessin acabat en algun pantà de Louisiana entre els anys 70 i 80.

Zombi podrien ser la banda sonora d'algun reboot bo de The Exorcist o The Omen o qualsevol peli de George A. Romero.

Aquí