divendres, 14 de juliol de 2017

Wet The Rope - The Sum Of Our Scars






Wet The Rope son un grup californià de recent creació. Està format per integrants de veteranes bandes com Pitchfork, Amber Inn o Sinker. El seu estil és un hardcore emocional però no melòdic, pesat però no metàlic, un rollo que no és massa comú avui en dia i que em sembla prou interessant. The Sum Of Our Scars és el seu primer disc.

Aquí

dilluns, 3 de juliol de 2017

Jellyfish Skes - Love Is Just A Heartbreak Away


Pensava que tenia pujat aquest disc, però ho devia tenir a l'anterior blog, que ja està tancat. Així doncs, us torno a donar la tabarra amb el treball final de Jellyfish Skies, un grup d'indie rock de La Bisbal d'Empordà que ja ha desaperagut. Aquest disc va ser una inspiració perquè es formessin diversos grups per la zona durant els primers anys del segle XXI. Si t'agrada el grunge o el pop-rock noranter a l'estil Radiohead o My Bloody Valentine, aquest és un EP molt recomenable.

Aquí

dimecres, 28 de juny de 2017

Serp - Discografia






Avui us deixo amb tot el que vam grabar Serp. Vam ser un duo (guitarra i bateria) que assajavem a Barcelona i feiem una barreja de screamo, black metal i sludge instrumental. Vam grabar diversos assajos i teníem intenció de grabar nous temes, però finalment no va ser així. De la discografia en queden 6 temes grabats en diferents assajos, una sessió grabada més precariament i un tema acústic que vam fer més tard.

Aquí

dilluns, 19 de juny de 2017

Über - Discografia






Avui també us penjo una altra discografia. En aquest cas, Über, desaperagut grup de hardcore punk de Barcelona. D'aquest grup han sortit bandes com Glam, Una Bèstia Incontrolable o Barcelona

L'estil de guitarres i cançons senzilles del grup el van posar dins el sac de bandes com Surf Nazis Must Die, Antiplayax, Rönha o Mandanga

Aquesta discografia va rondar durant molt de temps en un enllaç de megaupload, fins que van tancar aquest servei, així que ho torno a pujar.



Crazy Spirit - Discografia


Avui us deixo una entrada que feia temps que volia fer. Es tracta de la discografia, fins ara, de Crazy Spirit.

Els Crazy Spirit son un grup de punk de Nova York. Han fundat algun tipus de triada bizarra juntament amb Hankwood & The Hammerheads i Dawn Of Humans, on crec que hi comparteixen membres.

El so del grup és bastant estàtic però del tot original. Les guitarres i el baix son juganers i la veu és ratolinesca. El bateria repeteix incessament un ritme tum-pa-pa-tum que defineix molt com s'hi acaben incorporant la resta d'instruments. Fent una mica d'advocat del diable, sembla que es vulgui crear algun tipus de nou d-beat (podríem parlar de crazy-beat o c-beat?) a través d'aquesta repetició. Tot això es pot embolcallar amb una aposta pel lo-f i una masterització molt estrident i distorisonada que li donen aquest aire de gravació extreta d'un exorcisme realitzat en una carpa de circ abandonada.

Un altre detall a destacar és l'artwork del grup, que recull imatges diabòliques extretes de diverses cultures, barrejant-ho amb la cultura punk destructiva pròpia de Nova York.

M'ha costat una miqueta recollir tota aquesta discografia perquè pocs dels seus treballs tenen una referencia clara. Només el senzill I'm Dead té títol propi i alguns treballs s'han tret en diversos formats, diferents segells i alguns comparteixen cançons regrabades.

El que està inclòs en aquesta discografia és:
  • Demo de 2009
  • EP de 2010
  • Senzill I'm Dead de 2011
  • LP de 2012
  • Demo casset de 2014
  • EP de 2015
Per últim, afegeixo que el so del grup no ha patit a penes canvis al llarg de 8 anys excepte la masterització final de cada treball. Tot i així, es tracta d'un grup amb un so que m'ha enganxat moltíssim.

Aquí

dijous, 8 de juny de 2017

Power Burkas - Llarga Vida Al Tarannà






Aquest post és una excusa per penjar el disc dels Power Burkas. Crec que ja s'ha fet molta difusió del disc i, realment, ho ha petat bastant. Grup de garatge-punk autenticament de la Plana de Vic.

Aquí

dimarts, 16 de maig de 2017

Bonestorm - Horse Riding Girl EP


Qui no conegui als Bonestorm és perquè no ha estat atent a l'underground català. Fills de l'escena osonenca, aquest jovent porta al voltant de 2 o 3 anys tocant on els vulguin. Just quan treuen aquesta nova grabació ens diuen que pleguen. Si, es tracta del segon i últim EP de Bonestorm després d'una decent demo.

Horse Riding Girl EP no difereix molt del seu treball homònim: hardcore melòdic que recorda a Rouse, amb lletres que supuren adolescència i, com ells mateixos diuen, incoherència. Igual que amb els temes ja grabats, trobem himnes corejables com Horse riding girl o Tremola sua i pensa i talls més enfadadots com Mira la vida. Cita especial al curt A volar, una peça més experimental amb coros femenins (intuïm que és Núria Graham?) i un marcat accent osonenc que li posen la cirereta al disc.

Tot això ho ha grabat Joan Peiró (FP) i sona com ha de sonar i ha sonat sempre Bonestorm: maldestre però emotiu.

Podeu baixar-vos el seu disc aquí i veure un espectacular videoclip de Horse riding girl aquí.



divendres, 5 de maig de 2017

Bölzer - Hero






No estic ficat molt en metall però, per curiositat, vaig decidir baixar-me un bon grapat de discos que es trobaven a les llistes dels millors de l'any passat. Aquest és un d'aquests i dels que més m'ha flipat.

Bölzer son un duet de Zurich i Hero és el seu primer llarga durada. No sabria ben bé com classificar a aquest grup, ja que és del tot atípic. Obviament un podria dir que es tracta d'un disc de metal extrem, però no hi predomina el virtuosisme del death metal, ni tampoc l'essència satànica d'un grup de black.

Més aviat, hi regna una aura pagana, arcaica, sons d'un altre temps. Les veus del disc mantenen aquesta mateixa sensació (una mica com als primers disc de Mastodon), com si fós un antic déu o un bruixot el que ens narra les històries de Hero. La guitarra de deu cordes (!!!) repassa tot el màstil, sent a la vegada la que manté la base melòdica i en crea els armoniosos detalls. La bateria construeix una perfecta base, contundent però sense fer-se ni pesada ni saturada, per recordar-nos que no és un disc de neo-folk, sinó que ens seguim trobant en el terreny del metall.

Per últim, dir que em flipa la portada, que plasma perfectament la temàtica del disc.

Vaja, un disc del tot especial que recomano fortament a fans tant de Neurosis com de Mastodon com del black metal més melòdic.

Aquí



dimecres, 19 d’abril de 2017

Zombi - Shape Shift


El dijous passat vam anar a veure Ghost. Abans d'ells, Zombi els telonejaven. La veritat és que, a la primera escolta a casa, la cosa no em va acabar de convèncer. Tot i això, van fer un directe bastant guapo i me'ls he tornat a escoltar amb tranquilitat.

Zombi son un duet ianqui i han tret l'album Shape Shift amb Relapse Records (com si res). Tenen un estil molt interessant, on s'hi mesclen el krautrock, el post metal i l'electrònica. És com si estiguessis escoltant una versió metalitzada de la intro de la sèrie Stranger Things o bé, haguessin passat als Russian Circles per la màquina del temps i haguessin acabat en algun pantà de Louisiana entre els anys 70 i 80.

Zombi podrien ser la banda sonora d'algun reboot bo de The Exorcist o The Omen o qualsevol peli de George A. Romero.

Aquí