dimecres, 21 de desembre de 2011

2011 - Llistes!


Bé! No solo fer coses d'aquestes però considero un any bastant interessant per presentar música i altres temes que m'han semblat interessants durant aquest any i volia deixar grabats al blog. Aquestes llistes son tant sols un realçament del que m'ha semblat més interessant, però segurament em deixo algunes coses: podeu fer les vostres aportacions als comentaris (va, que mai en feu!). 

Millors discs: 

Alpinist & Masakari - Split: 
Ja en vaig parlar al seu moment. Només destacar, sobretot, la capacitat creativa d'Alpinist. Aquests tius treuen temes com xurros i sembla que no se'ls hi acaben les forces. Tècnica, emotivitat, ràbia i tralla. Esperem amb moltes ansies que es passin per Barcelona o rodalies ben aviat.

Belgrado - LP:
Mai he sigut un gran fan del post-punk, però aquest grup barceloní s'ho val. Amb tot un rastre de bandes darrere els seus integrants, només faltava que no treiessin alguna cosa poc interessant.

Dead To Me - Moscow Penny Ante:
Després de mil canvis i algun que altre remordiment (African Elephants) Dead To Me ha resurgit amb un 
'lineup' de luxe. Destacar sobretot l'intrussió de Sam Johnson a les guitarres i a les veus: no tant sols oferint un altre registre vocal impecable, sinó aportant un punt de frescor al grup. Moscow Penny Ante no tant sols resulta el retorn dels de San Francisco, sinó el que considero el seu millor disc fins al moment. Les melodies i la composició arriben a un equilibri més que excelent i (quasi) cada tema resulta tot un himne. 

L'Hereu Escampa - S/T:
Alguna cosa a dir que no s'hagi dit de L'Hereu? Tothom en parla, tothom coneix a en Carles i a en Guillem, tothom assisteix als seus concerts i inclús alguns ja se'n farten que només es parli d'ells. Lamentablement, és el que hi ha, els tios s'ho han currat, han tocat a tot arreu i el seu homònim i primer treball ofereix una mescla de simplicitat, emotivitat i joventut que fa les delícies dels més revivalistes 90ers, dels que es deleiten amb l'olejada de música amb català i dels indies moderns que s'han cansat de tant de garatge i indie-rock prefabricat. L'heu clavat, macos!

Wolves In The Throne Room - Celestial Lineage:
Canviant una mica de gènere, no tant sols he de destacar a Wolves In The Throne Room pel seu nou treball, sinó per ser una de les bandes que més m'ha flipat aquest any. Black metal influenciat pel post-rock i el dark ambient que ha fet que m'interessés pel gènere noruec i em tornés a apassionar pel metal en general. Segurament no hi ha gaire a destacar que no hagin fet als anteriors treballs: potser la llargada i diversitat dels temes (al seu anterior LP hi havia 4 temes de 5, 12, 9 i 18 minuts, respectivament). Tot i així, els Wolves segueixen al peu del canó.

Woses - Woses:
Feia algun temps que vaig conèixer personalment a aquests nois de Manlleu / Torelló (mai m'aclaro de quin dels dos pobles n'és cadascú) i esperava amb moltes ganes que la feina que van grabar l'any passat sortís a la llum. Crust molt influenciat per l'escena gallega, una impressionant guitarra black metalera, unes bateries centellants i una poderosa veu 'afogada' que es condensen en 8 temes de desesperació i ràbia. Molt bé!

Altra música a destacar o que he descobert:

Turnstile - Radio Afònica: Han agafat un mal moment per treure un EP que no manca de qualitat, però que per part meva, s'ha d'escoltar més vegades.

Self Defense Family - I'm Going Through Some Shit: Pel blog podeu trobar una entrada d'aquest EP que van treure els ex-End Of A Year. L'experimentació és poder.

Black metal: Com ja he comentat més endalt, Wolves In The Throne Room van ser un dels grups que m'han permès que aquest any me'l passés escoltant molt de black metal: des dels clàssics com Burzum o Darkthrone passant pels grups més moderns i ambientals, com Xasthur o Urfaust. I no oblidar als sorollosos Horrid Cross!

Doom / Sludge: Una cosa ha portat a l'altra i els WITTR també han aconseguit que aquest any estigui plegat de metall dur i pesant. Kylesa, Electric Wizard, Melvins o els espanyols Horn Of The Rhino han sigut alguns dels grups que han ensordit les meves orelles durant bona part del segons semestre d'aquest any. 

Horrid Cross & companyia: el black metal de cru i de baixíssima fidelitat d'aquest duo m'ha permès conèixer molts altres grups de la seva mateixa branca: Nazi Dust, Divisions son alguns exemples i quasi tota la familia de Youth Attack! Records.

No tot és metall: el 2011 també m'ha fet descobrir al duo de blues-rock-punk Two Gallants,  als folkies Ghost Mice, al post-rock de Godspeed You! Black Emperor, la magia del jazz de John Coltrane, l'ambient sorollós de Sun O))) o Sacrificial Totem i, més recentment, la violència emotiva de Loma Prieta
Segurament em deixo moltíssima música, però en fi, tot el que he sabut recopilar!

Altres temes que han marcat aquest any:  

Canción de Hielo y Fuego: La sèrie de llibres que l'HBO n'ha fet una sèrie ha sigut la millor distracció a un estiu tempestós, faltat de feinetes i, en general, aburridot. Gràcies al seu autor George R.R. Martin per donar-me tantes hores de distracció i retornar-me a agafar certa afició a la lectura. 

Festus: Un festival que es fa a Torelló. No val ni un duro. Artistes de l'altura de Two Gallants, Toundra o Betunizer. Festivals annexos com l'Ewoking Grindcore Fest. Tota una experiència que va salvar el poc que esperava d'aquest, ja comentat, aburrit estiu. Encara no sé com no n'havíem sentit a parlar abans.

Community: sens dubte, la sèrie de l'any! L'estrena de Game Of Thrones va ser bona i molt ben aconseguida, la 4a temporada de Breaking Bad ens ha fet vibrar, però Community ha emplenat mil moments de diàlegs ràpids i ingenuosos, escenes absurdes i grans personatges. Ara diuen que la volen cancelar. Hauran de passar sobre molts cadàvers.

15-M: Un dels moments més importants d'aquest any ha sigut el de les manifestacions massives de la població davant l'irresponsabilitat econòmica i l'ineptud governamental. Les coses van ser boniques per uns instants, però cadascú va començar a tirar cap a on li interessava i sembla que ens hem tornat a apagar. En tot cas, aquest fenomen ha fet que retorni en mi una certa esperança cap al nostre futur i que no ens fa falta ni diners ni gestió externa per viure les nostres vides segons les nostres regles.

Queden més coses a dir, però per avui n'hi ha prou. No sé si seguiré fent més llistes però aquí us queda aquesta. I bona sort l'any que ve, perquè ho tindrem ben fotut.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Turnstile - Radio Afònica


Bé, feia molt que no fotia res al blog i és que cada cop és més difícil pujar alguna cosa que em sorprengui gratament. Mentres acabo de ripejar el recopilatori dels black metaleros Horrid Cross, faré una mica d'spam. 

Qui son?
Turnstile no son un grup de hardcore americà. Son d'aquí, de Manlleu (o Torelló) i porten membres de L'Hereu Escampa o els desaperaguts Desperdicios

Què és?
Nova referència del grup, tret avui mateix i després d'haver estat un bon temps sense grabar res (la seva demo "We Listen To Ourselves" va ser treta al 2008). Els 7 temes que formen Radio Afònica reforcen l'idea amb la que van començar Turnstile: l'influencia de Hot Water Music (era Fuel For The Hate Game) és innegable però en realitat tot l'emo i el punk rock a partir de 1990 queda reflexat a Radio Afònica
En general, si sou fans de The Broadways, The Get Up Kids o els mateixos L'Hereu Escampa no sé perquè no us hauria d'agrada el nou treball de Turnstile.
PD: I tot amb català, amb un parell!

Referència: http://turnstile1.bandcamp.com/
Descarrega: (al mateix bandcamp)
Estil: Punk / Emo / Post-Hardcore