dimarts, 16 de maig de 2017

Bonestorm - Horse Riding Girl EP


Qui no conegui als Bonestorm és perquè no ha estat atent a l'underground català. Fills de l'escena osonenca, aquest jovent porta al voltant de 2 o 3 anys tocant on els vulguin. Just quan treuen aquesta nova grabació ens diuen que pleguen. Si, es tracta del segon i últim EP de Bonestorm després d'una decent demo.

Horse Riding Girl EP no difereix molt del seu treball homònim: hardcore melòdic que recorda a Rouse, amb lletres que supuren adolescència i, com ells mateixos diuen, incoherència. Igual que amb els temes ja grabats, trobem himnes corejables com Horse riding girl o Tremola sua i pensa i talls més enfadadots com Mira la vida. Cita especial al curt A volar, una peça més experimental amb coros femenins (intuïm que és Núria Graham?) i un marcat accent osonenc que li posen la cirereta al disc.

Tot això ho ha grabat Joan Peiró (FP) i sona com ha de sonar i ha sonat sempre Bonestorm: maldestre però emotiu.

Podeu baixar-vos el seu disc aquí i veure un espectacular videoclip de Horse riding girl aquí.



divendres, 5 de maig de 2017

Bölzer - Hero






No estic ficat molt en metall però, per curiositat, vaig decidir baixar-me un bon grapat de discos que es trobaven a les llistes dels millors de l'any passat. Aquest és un d'aquests i dels que més m'ha flipat.

Bölzer son un duet de Zurich i Hero és el seu primer llarga durada. No sabria ben bé com classificar a aquest grup, ja que és del tot atípic. Obviament un podria dir que es tracta d'un disc de metal extrem, però no hi predomina el virtuosisme del death metal, ni tampoc l'essència satànica d'un grup de black.

Més aviat, hi regna una aura pagana, arcaica, sons d'un altre temps. Les veus del disc mantenen aquesta mateixa sensació (una mica com als primers disc de Mastodon), com si fós un antic déu o un bruixot el que ens narra les històries de Hero. La guitarra de deu cordes (!!!) repassa tot el màstil, sent a la vegada la que manté la base melòdica i en crea els armoniosos detalls. La bateria construeix una perfecta base, contundent però sense fer-se ni pesada ni saturada, per recordar-nos que no és un disc de neo-folk, sinó que ens seguim trobant en el terreny del metall.

Per últim, dir que em flipa la portada, que plasma perfectament la temàtica del disc.

Vaja, un disc del tot especial que recomano fortament a fans tant de Neurosis com de Mastodon com del black metal més melòdic.

Aquí