dimecres, 21 de desembre de 2011

2011 - Llistes!


Bé! No solo fer coses d'aquestes però considero un any bastant interessant per presentar música i altres temes que m'han semblat interessants durant aquest any i volia deixar grabats al blog. Aquestes llistes son tant sols un realçament del que m'ha semblat més interessant, però segurament em deixo algunes coses: podeu fer les vostres aportacions als comentaris (va, que mai en feu!). 

Millors discs: 

Alpinist & Masakari - Split: 
Ja en vaig parlar al seu moment. Només destacar, sobretot, la capacitat creativa d'Alpinist. Aquests tius treuen temes com xurros i sembla que no se'ls hi acaben les forces. Tècnica, emotivitat, ràbia i tralla. Esperem amb moltes ansies que es passin per Barcelona o rodalies ben aviat.

Belgrado - LP:
Mai he sigut un gran fan del post-punk, però aquest grup barceloní s'ho val. Amb tot un rastre de bandes darrere els seus integrants, només faltava que no treiessin alguna cosa poc interessant.

Dead To Me - Moscow Penny Ante:
Després de mil canvis i algun que altre remordiment (African Elephants) Dead To Me ha resurgit amb un 
'lineup' de luxe. Destacar sobretot l'intrussió de Sam Johnson a les guitarres i a les veus: no tant sols oferint un altre registre vocal impecable, sinó aportant un punt de frescor al grup. Moscow Penny Ante no tant sols resulta el retorn dels de San Francisco, sinó el que considero el seu millor disc fins al moment. Les melodies i la composició arriben a un equilibri més que excelent i (quasi) cada tema resulta tot un himne. 

L'Hereu Escampa - S/T:
Alguna cosa a dir que no s'hagi dit de L'Hereu? Tothom en parla, tothom coneix a en Carles i a en Guillem, tothom assisteix als seus concerts i inclús alguns ja se'n farten que només es parli d'ells. Lamentablement, és el que hi ha, els tios s'ho han currat, han tocat a tot arreu i el seu homònim i primer treball ofereix una mescla de simplicitat, emotivitat i joventut que fa les delícies dels més revivalistes 90ers, dels que es deleiten amb l'olejada de música amb català i dels indies moderns que s'han cansat de tant de garatge i indie-rock prefabricat. L'heu clavat, macos!

Wolves In The Throne Room - Celestial Lineage:
Canviant una mica de gènere, no tant sols he de destacar a Wolves In The Throne Room pel seu nou treball, sinó per ser una de les bandes que més m'ha flipat aquest any. Black metal influenciat pel post-rock i el dark ambient que ha fet que m'interessés pel gènere noruec i em tornés a apassionar pel metal en general. Segurament no hi ha gaire a destacar que no hagin fet als anteriors treballs: potser la llargada i diversitat dels temes (al seu anterior LP hi havia 4 temes de 5, 12, 9 i 18 minuts, respectivament). Tot i així, els Wolves segueixen al peu del canó.

Woses - Woses:
Feia algun temps que vaig conèixer personalment a aquests nois de Manlleu / Torelló (mai m'aclaro de quin dels dos pobles n'és cadascú) i esperava amb moltes ganes que la feina que van grabar l'any passat sortís a la llum. Crust molt influenciat per l'escena gallega, una impressionant guitarra black metalera, unes bateries centellants i una poderosa veu 'afogada' que es condensen en 8 temes de desesperació i ràbia. Molt bé!

Altra música a destacar o que he descobert:

Turnstile - Radio Afònica: Han agafat un mal moment per treure un EP que no manca de qualitat, però que per part meva, s'ha d'escoltar més vegades.

Self Defense Family - I'm Going Through Some Shit: Pel blog podeu trobar una entrada d'aquest EP que van treure els ex-End Of A Year. L'experimentació és poder.

Black metal: Com ja he comentat més endalt, Wolves In The Throne Room van ser un dels grups que m'han permès que aquest any me'l passés escoltant molt de black metal: des dels clàssics com Burzum o Darkthrone passant pels grups més moderns i ambientals, com Xasthur o Urfaust. I no oblidar als sorollosos Horrid Cross!

Doom / Sludge: Una cosa ha portat a l'altra i els WITTR també han aconseguit que aquest any estigui plegat de metall dur i pesant. Kylesa, Electric Wizard, Melvins o els espanyols Horn Of The Rhino han sigut alguns dels grups que han ensordit les meves orelles durant bona part del segons semestre d'aquest any. 

Horrid Cross & companyia: el black metal de cru i de baixíssima fidelitat d'aquest duo m'ha permès conèixer molts altres grups de la seva mateixa branca: Nazi Dust, Divisions son alguns exemples i quasi tota la familia de Youth Attack! Records.

No tot és metall: el 2011 també m'ha fet descobrir al duo de blues-rock-punk Two Gallants,  als folkies Ghost Mice, al post-rock de Godspeed You! Black Emperor, la magia del jazz de John Coltrane, l'ambient sorollós de Sun O))) o Sacrificial Totem i, més recentment, la violència emotiva de Loma Prieta
Segurament em deixo moltíssima música, però en fi, tot el que he sabut recopilar!

Altres temes que han marcat aquest any:  

Canción de Hielo y Fuego: La sèrie de llibres que l'HBO n'ha fet una sèrie ha sigut la millor distracció a un estiu tempestós, faltat de feinetes i, en general, aburridot. Gràcies al seu autor George R.R. Martin per donar-me tantes hores de distracció i retornar-me a agafar certa afició a la lectura. 

Festus: Un festival que es fa a Torelló. No val ni un duro. Artistes de l'altura de Two Gallants, Toundra o Betunizer. Festivals annexos com l'Ewoking Grindcore Fest. Tota una experiència que va salvar el poc que esperava d'aquest, ja comentat, aburrit estiu. Encara no sé com no n'havíem sentit a parlar abans.

Community: sens dubte, la sèrie de l'any! L'estrena de Game Of Thrones va ser bona i molt ben aconseguida, la 4a temporada de Breaking Bad ens ha fet vibrar, però Community ha emplenat mil moments de diàlegs ràpids i ingenuosos, escenes absurdes i grans personatges. Ara diuen que la volen cancelar. Hauran de passar sobre molts cadàvers.

15-M: Un dels moments més importants d'aquest any ha sigut el de les manifestacions massives de la població davant l'irresponsabilitat econòmica i l'ineptud governamental. Les coses van ser boniques per uns instants, però cadascú va començar a tirar cap a on li interessava i sembla que ens hem tornat a apagar. En tot cas, aquest fenomen ha fet que retorni en mi una certa esperança cap al nostre futur i que no ens fa falta ni diners ni gestió externa per viure les nostres vides segons les nostres regles.

Queden més coses a dir, però per avui n'hi ha prou. No sé si seguiré fent més llistes però aquí us queda aquesta. I bona sort l'any que ve, perquè ho tindrem ben fotut.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Turnstile - Radio Afònica


Bé, feia molt que no fotia res al blog i és que cada cop és més difícil pujar alguna cosa que em sorprengui gratament. Mentres acabo de ripejar el recopilatori dels black metaleros Horrid Cross, faré una mica d'spam. 

Qui son?
Turnstile no son un grup de hardcore americà. Son d'aquí, de Manlleu (o Torelló) i porten membres de L'Hereu Escampa o els desaperaguts Desperdicios

Què és?
Nova referència del grup, tret avui mateix i després d'haver estat un bon temps sense grabar res (la seva demo "We Listen To Ourselves" va ser treta al 2008). Els 7 temes que formen Radio Afònica reforcen l'idea amb la que van començar Turnstile: l'influencia de Hot Water Music (era Fuel For The Hate Game) és innegable però en realitat tot l'emo i el punk rock a partir de 1990 queda reflexat a Radio Afònica
En general, si sou fans de The Broadways, The Get Up Kids o els mateixos L'Hereu Escampa no sé perquè no us hauria d'agrada el nou treball de Turnstile.
PD: I tot amb català, amb un parell!

Referència: http://turnstile1.bandcamp.com/
Descarrega: (al mateix bandcamp)
Estil: Punk / Emo / Post-Hardcore

dissabte, 19 de novembre de 2011

Cromañón - Puto Ruido


Qui son?
Bé, quan vam està per les Espanyes durant el passat pont, no només va caure una cinta de Represión: Cromañón son un grup de grind primitiu "sin tecnicismos ni moderneces" amb ex-membres de Cámara de Gas.

Què és?
Diria que és l'única referència del grup (no he trobat una imatge de la portada). Son uns 27 temes de grind sorollós, old school amb blast beats desconnexos i lletres indesxifrables. Recorden perfectament als Napalm Death de l'Scum o a Anal Cunt. Això si, s'han près el tema de les lletres bastant més en serio que els A.C.: temes que condemnen als penjats que es pensen que a les okupes tot s'hi val, al porno-grind homòfob i masclista, al feminisme de postal... us deixo un fitxer amb les lletres perquè podeu apreciar els temes amb tot el seu esplendor.

Referencia: -
Descarrega: Aquí
Estil: Grindcore

divendres, 11 de novembre de 2011

Warsong - Ancient Times


Qui son?
Warsong son una prometedora banda de Saragossa, que neixen de les cendres de Insomnio/No Escape

Què és?
Primera referència treta aquest mateix 2011. Al principi de la seva escolta no em va acabar d'entrar el seu punk rock a mig temps sense pretencions ni modernades, doncs en part em va semblar 'más de lo mismo'. Però ostia, no puc pas parar d'escoltar-ho. Els 9 temes d'Ancient Times estan executats amb sobrada elegància i perfecte execució, i tot i així, amb reposada ràbia que li dona el toc anyenc que pot recordar a Descendents o a l'esperit retrobat del punk rock dels tarragonins The Gundown.

Referència: http://warsong.bandcamp.com/
Descarrega: Aquí
Estil: Punk / Rock

dijous, 3 de novembre de 2011

Represión - Represión


Qui son?
Per fi! Feia al voltant de dos anys que esperava tenir això i, després d'estar per Donosti, haig aconseguit una cinta amb aquest disc homónim. Represión son un grup de Zarautz, format per ex-membres de Crickbat

Què és?
Com bé he dit, homònim i primera referència de Represión. 10 temes de hardcore molt old school, guitarres molt vuitanteres però ritmes molt més ràpids. Un fastcore que em recorda a E-150 o Extensity. El rip és directe de la cinta, així que el sò és el que és. 

Referència: http://www.myspace.com/malditarepresion
Descarrega: Aquí
Estil: Hardcore

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Woses - Woses


Qui son?
De les cendres dels antiherois de Manlleu Desperdicios, neixen Woses, amb gent que ara també es mou en projectes tals com L'Hereu Escampa, Dissäpte o Pesta Porcina.

Què és?
Ja feia temps que aquests nois tenien grabat aquests temes, però no és fins que varies 'entitats' (Canya! Fanzine, Bombs Of Crust...) s'han posat d'acord que la primera referència de Woses ha surtit al públic. Què hi podem trobar? 8 talls de crust dens i brut amb clares referències al neo-crust gallec (concretament, Ekkaia): ritmes ràpids, veus ofegades i molta desesperació. Personalment, he de destacar la feina de les guitarres, composant riffs impossibles i, tot i així, melancòlics. I per suposat la 'versió' de Cada Dia Surt El Sol, de Els Esquirols

Descarrega: Aquí
Estil: Neo-Crust

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Coàgul / Dvnkel Reich - Arder Con Agua, Lavar Con Fuego


Qui son?
Pel que tinc entès, Coàgul és component del grup de grindcore Crani Sèptic i Dvnkel Reich és un tiu totalment desconegut per mi (crec que ha tret cert dibuix per als comunicats d'Apatia). 

Què és?
Split editat amb caset, un tema per pista. Però quins temes, senyors. 30 minuts per cara de noise/dark ambient/drone que porta cap a les capes més profundes de l'infern, de la contra cultura i de la destrucció. Dvnkel porta més cap al noise bàsic (després de del·leitar-nos amb una introducció satanística), de convertir la cinta en un cúmul de sorolls inconnexos, mentre que Coàgul es basa en el drone, la repetició i l'hipnotisme, recitant 'ellos arden con agua, nosotros con fuego' més vegades de lo necessari. He de reconèixer que la cinta s'acaba fent llarga, però està bé que d'aquí surtin coses així.

Referència: http://dvnkelreich.bandcamp.com/ <- podeu comprar-li les cintes!
Descarrega: Aquí
Estil: Drone / Dark Ambient / Noise

dissabte, 24 de setembre de 2011

Sacrificial Totem - Nidstang


Qui és?
Poca informació es pot trobar sobre el responsable que està darrere Sacrificial Totem. Pel que he rascat, el tio està ara mateix a la presó per actes 'eco-terroristes'. Tot i així, un tema que no queda reflectit en aquest disc.

Què és?
Primer treball de Sacrificial Totem, tret durant 2003. Vaig descobrir el projecte degut a una referència feta per Aaron Weaver (Wolves In The Throne Room) (aquí us deixo l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=ZHxTmOM3f-c)  on descriu a Sacrificial Totem com música 'autèntica'. I amb això no s'equivoca. Nidstang és una peça de dark ambient que reflexa el terror i la devastació: a penes sentirem melodies, ritmes o veus. Els sorolls, els ecos llunyants, els instruments arcaics, l'entorn obscur, els crits, les portes grinyolants, les explosions i els tambors tribals es mesclen en el que podria ser la banda sonora del teu videojoc de terror preferit, la pel·lícula de por més malaltissa del moment o la casa encantada que han preparat els teus amics gòtics per la nit de Halloween. Seria interessant reproduir Nidstang en una nit fosca d'hivern, en mig d'un bosc o qualsevol lloc aïllat de la civilització.

Referència: http://www.metal-archives.com/bands/Sacrificial_Totem/102014
Descarrega: Aquí
Estil: Dark Ambient

dissabte, 10 de setembre de 2011

Self Defense Family - I'm Going Through Some Shit


Qui son?
Definitivament una de les bandes més importants que tinc el plaer de coneixer. Self Defense Family, antiguament coneguts com End Of A Year, son una formació heterogènea de venint i tornants que queden representats per el mateix títol. Per a mi, no tant sols son un referent com a enèssima revolució musical sinó també com a revolució personal i espiritual, degut al seu carismàtic vocalista Patrick Kindlon: la seva manera de moure's que recorda al mític Ian Curtis i els seus discursos incendiaris contra la cultura i prejudicis moderns només poden ser aplacats per la seva única i rovellada veu.  L'hiperactiu projecte té la benevolència de treure ep's i splits a tort i a dret, i aquesta és l'última referència, de moment.

Què és?
EP grabat als llegendaris estudis Tuff Gong a Kingston, Jamaica (fundats per Bob Marley). 2 temes que tant sols consoliden un dels projectes independents més ambiciosos dels que puc ser testimoni. Aquest és el primer single de 'Island Series' una serie de singles que aniran grabant a diferents estudis de diverses illes mundials. 
A part, tant sols el fet de buscar un referent musical a SDF és ja una cerca de l'evolució del hardcore i el punk. Post hardcore? Les veus desgarrades de Kindlon i els anteriors treballs del grup ho confirmen, però la seva evolució deixa, en part, el caos de Fugazi o Rites Of Spring i es summergeix en guitarres brillants que queden en contrast amb la veu del carismàtic 'frontman'. L'evolució dels temes la veig pròpia del post-rock/metal instrumental, però la seva força final, la èpica i la melodia dels grups més representatius del gènere actualment (Explosions In The Sky, Russian Circles) no queden del tot reflectits en I'm Going Through Some Shit
No sóc cap expert en cap d'aquests gèneres i algú m'aconseguirà explicar el què fan SDF, però si que puc dir que mai habia sentit res com això.

Referència: http://www.myspace.com/endofayear
http://selfdefensemusic.com/
Descarrega: Aquí
Estil: Post-Hardcore / Indie

Los Potorros Rojos - Si lo sé... no vengo


Qui son?
Amics, companys de tota la vida, de festa, de concerts, de projectes fallits i altres cabòries, Los Potorros Rojos son un dels últims reductes de punk que queden a La Bisbal d'Empordà. No sé ben bé quan van decidir començar, però no aniríem molt errats si diem que porten 7-8 anys donant guerra, tocant a on els volessin i canviant constantment de formació. I és tot just ara, quan sembla que les coses estan estables, que han decidit treure la seva primera demo.

Què és?
Primera demo del grup, grabat durant el febrer de 2011. 7 temes que porten l'esperit del punk-rock estatal amb clares influències de El Ultimo Ke Zierre, Soziedad Alkohólika, Reincidentes o Extremoduro. Influències que, tot i anar sota l'estandart de 'Rock Radical Vasc' o 'Rock Estatal' son a la vegada dispars; doncs els Potorros han aconseguit mesclar en aquesta demo que recull l'experiència de tots aquests anys a la retaguardia.

Referència: http://www.myspace.com/potorros
Descarrega: Aquí
Estil: Punk / Rock

Prevail - Demo 2011


Qui son?
Bé, més o menys al mateix temps en què Nano abandonava a Addenda, naixia Prevail, amb gent de Eagers, Chain Reaction i altres. Ah! Son de Barcelona.

Què és?
Primera demo, grabada per Jaume de The Few / Col·lapse / ex-mil grups. Des del primer moment Prevail saben cap allà on volen que vagi el seu sò: hardcore 90er a l'estil de Unbroken o Chain Of Strength. Al ser un negat en aquest rollo, l'únic que puc dir és que em recorden a Have Heart. Cosa que. està bé! 
PD: Tinc entès que d'aquí poc treuran un 7'' així que, alerta!

Descarrega: Aquí
Estil: Hardcore

dimarts, 6 de setembre de 2011

Paperplanecrash - Tour CD


Qui son?
Paperplanecrash son uns bons nois d'Eslovenia. La seva 'biografia' parla per si sola: "Solíem tocar en bandes de crust i vam girar per Europa diverses vegades, però ens vem adonar que l'escena començava a ser cada cop més aburrida. Tothom vestia de negre, ningú estava massa atent, ningú ballava... podríem dir que tot era massa seriós. Per l'altra banda, tots som 'crusties' i ens agraden les idees darrere de l'escena, així que vam decidir començar Paperplanecrash. Nova banda, nous temes, nou estil, les mateixes lletres i les mateixes idees. Així que aquí ho teniu: Disco Crust. Veu, emborratxa't però para de barallar-te i posa't a ballar." (Traducció lliure de http://www.paperplanecrash.org/)

Què és?
Durant aquest mes estaran girant per Europa i han decidit recopilar uns quants temes per a la gira. Els 4 temes de disc queden definits per ells com disco crust, però la veritat és que volen més per l'emo i el punk. A mi em recorden a Fugazi, Jawbreaker o Big Kids. Tot i així, una bona proposta!

Referència: http://www.paperplanecrash.org/
Descarrega: Aquí
Estil: Emo / Punk

PD: El dia 8 toquen a Barcelona. Si a algú li interessa venir, podeu enviar un correu a undelluable@gmail.com i s'informarà sobre l'event.

dissabte, 3 de setembre de 2011

Col·lapse - Mínima Esperança


Qui son?
Anteriorment Decline, amb membres de Cinder i The Gundown, el seu primer LP és una de les propostes més esperades de l'any.

Què és?
Tret de playfastordont: "Després d'una demo homònima i en anglés sota el nom de Decline, per fi arriba l'esperadíssim primer LP d'aquesta penya, ara sota el nom de Col·lapse i en català. El grup el van formar membres de The Gundown i dels desapareguts Cinder amb la intenció de fer un hardcore-punk influenciat per bandes com Dag Nasy, Embrace o els últims Minor Threat i, bé, el resultat parla per si mateix, només cal pegar-li una escolteta al plàsitc. Probablement els amants del DC Hardcore i Dischord es faran palles en la intimitat de la seua habitació mentre escolten els tretze talls que composen aquest discàs."

Descarrega: Aquí
Estil: Hardcore

dijous, 1 de setembre de 2011

466/64 - Amor & Rabia


Qui son?
"466/64 nace en Santa Cruz de Tenerife en Septiembre de 2001. De las cenizas de grupos como Peasolote o Muzak, comienzan uno de los proyectos musicales más potentes que nunca han visto las Islas Canarias. Después de los primeros ensayos, graban su primera demo en Septiembre de 2002, autoproducida y autoeditada. Los temas que componen esta primera grabación son una mezcla del hardcore más furibundo junto con influencias de la música étnica, en especial de la música brasileña. A la salida de esta grabación, le acompañaron diversos conciertos por las localidades catalanas de Barcelona y Sabadell.
Después de un primer disco editado en 2005 titulado Amor y Rabia entran en los Álamo Estudios de Barcelona para grabar en 2010 su nuevo disco que llevará por título “La colina de los árboles venenosos”. Masterizado en los estudios West West Side por Alan Douches (Mastodon, Converge, Dillinger Escape Plan), se caracteriza por 10 temas propios de grind, hardcore y mathcore absolutamente abrasivo, incluyendo una versión de Infest. "

Què és?
Primer disc de 466/64 editat al 2005. 9 temes de grindcore/power-violence caòtic, rabiós i en moltes ocasions, inclús absurd. Una llàstima que no tinguem constància d'aquest grup a la península!

Descarrega: Aquí
Estil: Power-Violence / Grindcore

Alpinist / Masakari - Split


Qui son?
Si porteu temps seguint el blog, sabreu de sobres qui son Alpinist: joveníssima banda de neo-crust tècnic fins a la mèdula i afincats a Münster. Masakari son de Cleveland, Ohio i porten el mateix estandard de caos i misèria. 

Què és?
A arrel de la gira estatunidenca d'Alpinist amb Masakari, s'ha editat aquest split, amb 6 temes dels alemanys i 8 dels americans. Què es pot dir al respecte? Doncs primer de tot lloar per enèssima vegada la productivitat d'Alpinist, doncs en 3 anys porten trets 3 treballs, sense comptar amb la seva demo de 2007.  El seu so, òbviament no ha notat un gran canvi: neo-crust inequiparable, a varies veus, melòdic a la vegada que destructor, detallista, caòtic i complex. 
Per la banda de Masakari, habia sentit algunes grabacions seves de 2009 (crec) i no m'havia acabat de convèncer. He de, per tant, felicitar-los per aconseguir un sò més compacte, molt al nivell dels alemanys, sense arribar a extrems tant tècnics i aprofundint més en els tons foscos, més propers al dark hardcore de Cursed o el sludge/crust de His Hero Is Gone

Descarrega: Aquí
Estil: Neo-Crust

dijous, 25 d’agost de 2011

Children Of God - Coup De Grâce


Qui son?
Gran descobriment. Children of God son californians.

Què és?
EP de 5 temes. Grindcore/Power-Violence sense compassió. Per a fans de Weekend Nachos, Magrudergrind o Nails.

Referència: http://childrenofgod.bandcamp.com/
Descarrega: http://www.mediafire.com/?ne09cdhrlcb6zdn
Estil: Grindcore / Power-Violence

dilluns, 22 d’agost de 2011

Woe - A Spell For The Death Of Man


Qui son?
Molt desconeguts Woe, black metaleros des de Philadelphia / Pennsylvania.

Què és?
Penúltim treball seu tret al 2008, quan no era més que un projecte solista del seu guitarra Chris Grigg. 7 temes de black metal potent, sense sonar massa a l'estil obscur i tenebrós de Burzum o Darkthrone ni a l'estil comercial i mestís de Cradle Of Filth o Dimmu Borgir. Personalment em recorden a Wolves in The Throne Room, però els hi falta el punt d'ambient i post-rock que caracteritza als Wolves. Millor que us el baixeu i opineu vosaltres mateixos.

Referència: http://www.myspace.com/woeunholy
Descarrega: Aquí
Estil: Black Metal

divendres, 5 d’agost de 2011

Andrew Jackson Jihad / O Pioneers!!! - Split


Qui son?
Andrew Jackson Jihad son un dúo de guitarra i contrabaix de Phoenix, Arizona i O Pioneers!!! son, ara mateix, un quartet de Texas.

Què és?
L'unió de forces de dos monstres dels escenaris 'floridencs': mentre AJJ proposen el seu folk punk de lletres excèntriques i influència immediata de bandes com Neutral Milk Hotel o els primers Against Me!, els Pioneers ens deleiten amb el seu punk rock de qualitat i múltiples referències a la cultura popular, sonant com a The Lawrence Arms o Hot Water Music. Cal destacar el tema '¡Esto es lo que quiero!' dels Jihad, cantat integrament amb un espanyol macarrònic, bon intent!

Referències: http://www.opioneers.com/
http://www.andrewjacksonjihad.com/
Descarrega: Aquí
Estil: Punk / Rock / Folk

Ruined Families - Four Wall Freedom


Qui son? 
Tot i que no son nous per a mi, ja tocava hora de presentar als grecs Ruined Families. Els vaig descobrir gràcies a l'enigmàtic blog No Exception / It's So Fun, així que merci!

Què és?
Diria que primer LP de la banda. 8 temes de dark hardcore, amb influències des del doom, el grind o el mathcore, que recorden a Cursed, Converge o Young And In The Way. Una meravella que ens queda ben aprop de casa.

Referència: http://www.ruinedfamilies.blogspot.com/
Descarrega: Aquí
Estil: Hardcore / Grindcore / Doom

dimarts, 2 d’agost de 2011

L'Hereu Escampa - L'Hereu Escampa


Qui son?
Bé és sabut que a la zona de la plana de Vic hi ha bona cria de metall, crust i grind a pinyó i sense compassió. Doncs bé, en Carles (Turnstile) i en Guillem (Woses) van decidir que n'hi havia prou de tanta garrulada i van decidir començar un projecte totalment diferent al vist al nord català i la cosa els hi ha sortit bastant bé.

Què és?
Primera referència de L'hereu. 6 temes d'emo-punk amb arrels noranteres que recorden a Cap'n'Jazz o Algernon Cadwallader per dir-ne alguns. La gràcia de tot del projecte és la capacitat emotiva/energètica del duet, sense necessitat d'un baixista. Molt rebé!

Referència: http://lhereuescampa.bandcamp.com/
Descarrega: Aquí
Estil: Emo / Punk

¡Silencio, Ahora, Silencio! - Demo EP



Qui son? 

Banda de Madrid.

Què és? 
EP surrealista de 5 temes i apenes 9 minuts de duració. Emoviolence en plan Gone With The Pain o Orchid, amb una sèrie de detalls sensacionals.

Referència: http://silencioahorasilencio.bandcamp.com/album/demoep
Descarrega: Aquí
Estil: Emoviolence

dissabte, 30 de juliol de 2011

Morne - Asylum


Qui son?
Son de Boston amb membres de Disrupt i Grief. Van venir a St. Feliu de Codines farà uns dos mesos i ara me'n penedeixo de no haver-hi assistit.

Què és?
Untold Wait (2009) no em va acabar de convèncer, tot i que l'idea de barrejar el crust amb l'sludge en temes de 7-9 minuts a l'estil de Fall Of Efrafa és molt temptadora (Morne però, amb tons més foscos i menys melòdics). Asylum però, han aconseguit arreglar els errors que havien comès al seu anterior treball. L'ambient recreat resulta més creïble i no tant forçat, amb elements ferragosos (com és el cas del doble bombo) que queden reservats a adornaments puntuals. Cal destacar el tema inicial Asylum de 17 minuts, amb piano inclòs i el tema final (Volition), amb participació de veu femenina i una secció de corda clàssica, que em va recordar al Malevolent Grain de Wolves In The Throne Room.

Referència: http://www.myspace.com/mornecrust
Descarrega: Aquí
Estil: Crust / Sludge

dimecres, 20 de juliol de 2011

Caulfield - Florentine Camerata - Split


Qui son?
Crec que per aquí ja hi ha el primer LP de Caulfield (Sacramento, California) però no sabia que tenien més material, com és el cas d'aquest split amb els desconeguts i també californians Florentine Camerata

Què és?
Doncs això, un split. Un parell de temes pels de Sacramento i un sol pels Florentine (tot i que el tema en qüestió s'allarga als 7 minuts). Mentres Caulfield fan gala del crust apocalíptic com podrien fer també Tragedy, Fall Of Efrafa o Ekkaia, Florentine Camerata es desenvolupen per l'screamo i el hardcore emotiu, sonant a ratos com a Amanda Woodward.

Referència: http://caulfieldband.bandcamp.com/
                   http://www.myspace.com/florentinecamerata530
Descàrrega: Aquí
Estil: Screamo / Neo-Crust

dijous, 30 de juny de 2011

Cobra Skulls - Bringing The War At Home


Qui son?
Cobra!! Skulls!! Reno!!

Què és?
Primer feina a la Fat. Un EP amb 5 temes, seguint l'estela del seu magnífic American Rubicon. Els temes no difereixen molt dels antics, afegint una important carga melòdica i deixant enrere, en part, el seu sò rockabilly. Incloeix la versió surfera de 'Give You Nothing' de Bad Religion també inclosa en el tribut Germs Of Perfection.

Referència: http://www.myspace.com/cobraskulls
Descàrrega: Aquí
Estil: Punk / Rock / Rockabilly

Tröpical Ice Land - A


Qui son?
De Torelló i de Vic.

Què és?
Demo / maqueta / primer EP. 7 talls d'screamo amb una gran presència acústica que personalment em recorden a actes estatals com Descubriendo A Mr. Mime o  els moments més melancòlics de Das Plague.  Crec que estan grabant ara mateix, així que aprofiteu per escoltar els seus vells temes!

Refèrencia: http://www.myspace.com/islandtropical
Descàrrega: Aquí
Estil: Screamo

dilluns, 27 de juny de 2011

O Pioneers!!! - Black Mambas [Normalized]


Qui son?
O Pioneers!!!, banda texana de folk punk. El projecte el qual va començar com a duet ha acabat tenint quatre membres a l'actualitat.

Què és?
Primer disc dels Pioneers. Tret al 2006 encara quan eren un duet. Guitarra i bateria. Què passa? Doncs que el fet de no tenir baixista fa perdre força a un disc que aspira als millors Against Me! en quan a so (no he contrastat les lletres però diria que no son tant revolucionaris). A més, se li ha d'afegir el fet que la grabació es sent 'fluixa' en quan a volum i llavors fa que, a oients de música en zones urbanes, o bé haguem de controlar el volum del disc fins que soni el següent (per no rebentar-nos els timpans al pròxim àlbum) o deixar-ho com estar i gaudir més de l'arribada del metro que del disc en si. Llavors he editat els temes apujant el volum fins a normalitzar-lo, de manera que està a un nivell estàndard. Així, Black Mambas és una altra cosa i realment s'aprecien més els crits afònics d'ambdós membres i els 'rasguidos' de les guitarres semi-acústiques. 

Referència: http://www.myspace.com/opioneers
Descàrrega: Aquí
Estil: Punk / Folk

divendres, 24 de juny de 2011

Fake Problems - Real Ghosts Caught On Tape


Qui son?
Naples, Florida. Abans els Fake Problems feien un rollo més folk punk però ara els hi dona més el surf i el rock'n'roll.

Què és?
El millor disc per passar les ressaques i l'estiu en general. Segon llarga durada de Fake Problems, em va deixar fred a la seva primera escolta però ha esdevingut un dels meus discs preferits. Mescla bastant bé el punk rock amb melodies molt fresques, puntejos indies, ritmes interessants i versos corejables. No és un disc trallero ni molt menys però revifa l'ànima i fa treure somriures.

Referència: http://www.myspace.com/fakeproblems
Descàrrega: Aquí
Estil: Surf / Punk / Rock

dimarts, 21 de juny de 2011

The Sword - Warp Riders


Qui son?
The Sword son una banda d'Austin, Texas ben coneguts per retornar el heavy metal al seus orígens donant una onada d'aire fresc a un gènere afogat pel cliché i el pur interès comercial. Visca!

Què és?
Última referencia de The Sword. En els darrers àlbums ja sabíem per on anaven els tiros. Si a Age Of Winters el seu sò tenia tocs de doom i a Gods Of The Earth s'apropaven més als Black Sabbath, aquest disc segueix en caiguda respecte a la duresa però puja en quan a diversitat i instrumentalització. El ventall de subgèneres metàl·lics s'ha ampliat considerablement: des de tocs purament clàssics fins al hard rock molt 70ero. Això si, encara ens queda lloc per l'speed metal i el proto-doom que els caracteritzaven. Des del hit Tres Bujas fins a moments propis de Megadeth com la instrumental Astraea's Dream. Està clar que The Sword busquen una major acollida per part del públic en general però no deixen de banda les seves arrels i augmenten la recursos per a seguir revivint el heavy més pur. Com a curiositat, l'àlbum és conceptual i s'allunya temàticament de la mitologia nòrdica i la literatura medieval per abordar la ciència ficció i la fantasia futurista.

Referència: http://www.myspace.com/thesword
Descàrrega: Aquí
Estil: Metal, Heavy Metal

dissabte, 18 de juny de 2011

Horrid Cross - Demo III


Qui son?
Llastimosament per a l'humanitat, sabem que Horrid Cross son de Florida i tenen membres de Divisions i Nazi Dust.

Què és?
Aquesta 3era demo la pujo quasi com a curiositat doncs he de reconèixer que no he aconseguit acabar ni un sol tema dels dos que té (cada un al voltant de 7 minuts). A la vegada que he sigut capaç d'aguantar tostóns de noise insuportables de més de 30 minuts del nivel d'Orthlem o el Leng Tch'e de Naked City, Horrid Cross superen tot el caos proposat pels grups anteriors. Black metal cru, distorsionat fins a la sacietat, ecos per tot arreu i pocs moments intel·ligibles. Tot un exercici d'audició que he de donar el títol de disc més insuportable que he tingut el plaer (?) de sentir. 

Referència: -
Descàrrega: Aquí
Estil: Black Metal / Noise

divendres, 17 de juny de 2011

Teenage Bottlerocket - Mutilate Me


Qui son?
Bueno, tots coneixem als Teenage Bottlerocket o hauríem.

Què és?
Un petit EP de 3 temes tret aquest any. He de reconèixer que instrumentalment no son la banda més variada del planeta però el seu pop-punk a l'estil d'Screaching Weasel o els mateixos Ramones m'arranca un somriure per lo fresc, hímnic i apassionat. Aquests tres temes son una petita mostra del que ja ens porten presentant desde 2001, res de nou però res de dolent. Bueno, una versió de Bad Religion feta a la perfecció.

Referència: http://www.myspace.com/teenagebottlerocket
Descàrrega: http://www.mediafire.com/?cfah5a01h30cb5q
Estil: Pop / Punk

Mammoth Grinder - Extinction Of Humanity


Qui son?
Fa res he conegut a aquest trio de mitges merdes que criden i bramen com besties! Ah, i son d'Austin, Texas.

Què és?
Extinction of Humanity el van treure durant 2009 però crec que no és el seu últim treball. Els tios fan una mica del que es coneix com death'n'roll, molt a la línia d'Entombed durant el Wolverine Blues. Riffs infernals i  base pesada sobre veus gruixudes. Donada la producció també és un disc que entra bé inclús (m'atreveixo a dir) per fans del crossover més garrulesc. Però que això no us enganyi, aquesta gent venen de l'infern i no de Boston.

Referència: http://www.myspace.com/mammothgrinder
Descàrrega: Aquí
Estil: Death

dijous, 16 de juny de 2011

Young And In The Way - I Am Not What I Am


Qui son?
Avui estem depressius. Young And In The Way son de Carolina del Nord i fan el que en diuen blackened crust.

Què és?
Última referència dels Y&ITW. Expliquem això del blackened crust: el sò no dista molt de bandes de hardcore obscur com els grecs Ruined Families o Lewd Acts, però encara més cru i amb una major influència del black metal. Blast beats puntuals, guitarres mega-distorsionades, veus trencades i melodies inharmòniques. La gràcia d'això és que sòna més fosc que el hardcore però més focalitzat que el black metal.

Referència: http://youngandintheway.bandcamp.com/
Descarrega: Aquí
Estil: Black Metal / Crust / Hardcore

Wolves In The Throne Room - Black Cascade


Qui son?
Bé, Wolves In The Throne Room no haurien de ser una novetat, doncs aquests tios estan tenint molta tirada però clar, dins el seu entorn: el black metal. Igual que La Casa Fantom, els WITTR viuen al bosc, però no com a arreplegats, sinó en una casa com a gent moderna, però aïllats parcialment de la societat. Son reconeguts per les seves ideologies d'ecologisme radical.

Què és?
Últim LP dels d'Olympia. El seu sò s'ha descrit molts cops com a 'holy black metal' doncs tot i la influència noruega de bandes com Burzum o Emperor, els seus temes queden marcats pel seus tocs més post-metal·lers i les seves lletres eco-anarquistes passant per sobre els mites satànics / anti-cristians / odinistes. Aquests tocs més 'melòdics' (és una exageració, segueix sent black metal amb veus xirriants i bateries a tot drap) fan que siguin més suportables, almenys pel meu gust, que qualsevol altra banda de black metal d'ascendència burzumesca. Tot i que Black Cascade només contingui 4 temes, aquests tenen una durada de 12 minuts de mitja, cosa que es fa difícil acabar un tema enter per a l'oient mig, però resulta interessant sotmergir-se tràntricament en un mar de caos i parcial-obscuritat durant quasi una hora.

Referència: http://www.wittr.com/
Descàrrega: Aquí
Estil: Black Metal

diumenge, 12 de juny de 2011

Chuck Damage - Chuck Damage


Qui son?
Chuck Damage son un grup de hardcore alemany. Tenen gent de Shortfuse i Nervous Breakdown.

Què és?
Última referència en forma de 12''. Hardcore sense  compromisos ni premises de cap tipus. Només hardcore enfadat i de la vella escola sonant com els clàssics Minor Threat, Bad Brains o Black Flag amb algún toc de trash puntual però sempre sentint-se pur i còmode. De la mateixa manera, les lletres son directes i despreocupades: ni straight edge, ni veganisme ni escenes que valguin. Només ràbia i odi.

Referència: http://www.myspace.com/chuckdamagehardcore
Descàrrega: Aquí
Estil: Hardcore

dissabte, 11 de juny de 2011

Reka - Reka


Qui son?
Reka son un grup de post-metal / sludge de Moscow. Vam tenir la sort de veure'ls farà cosa de dos o tres mesos a Barcelona.

Què és?
Primer disc de Reka. Després d'aquest n'han tret un altre igualment homònim. Com ja he dit, els seus tons s'acosten al post-metal apocalíptic com Russian Circles o Isis: passatges lents i llargs amb una gran instrumentació i molt detallat. Quan els vam veure no portaven cantant degut a que no es trobava bé i la veritat és que ja ens va semblar bé!
Segurament la veu és el que més trenca l'armonía del grup doncs recorda més al deathcore més garrulo o inclús al black metal. No és del tot una mala cosa, doncs amenitza els llargs paratges instrumentals, però resulta una mica incòmode.
Tot i això, un notable disc.

Referència: http://www.myspace.com/rekaband
Descàrrega: Aquí
Estil: Post-Metal

La Casa Fantom - Selection By Elimination


Qui son?
Tota una llegenda del que ja n'he parlat aquí. La Casa Fantom son un duo que fa 'forest metal' segons ells. Ells viuen al boscos de Noruega en una petita parcel·la aïllats de la civilització (això no fa que siguin uns animals!). Gràcies als estudis d'enginyeria electrònica del seu bateria, es fabriquen els seus propis amplificadors, instruments i pedals. Això els hi ha permès que el baixista actuï a la vegada com a baixista i guitarra. Així trobem a dos llargaruts homes que reparteixen guerra com si fossin 5 o 6 persones.

Què és?
Últim llarga durada dels noruegs. Molt a la línia del seu LP Ingen Ny Dag però amb més temps per als passatges calmats: veus destrossades en un mar de ritmes alterats i certa part de melodia. Els blastbeats queden barrejats amb ritmes més propis del post-rock o l'screamo mentre el baix segueix propinant la seva característica dosi d'acords lo-fi . Cal destacar que s'ha inclòs una versió reduïda del tema The Golden Promise que van treure anteriorment com a single.

Referència: http://www.disco1000.com/lacasafantom/index.php
Descarga: Aquí
Estil: Noise / Post-Metal

Dead Bones - MMVII


Comunicat: Bé, ara que tinc temps més lliure tenia pensat fer una mica de tempesta de publicacions, doncs fins ara he estat bastant ocupat.

Qui son?
Els Dead Bones ja no existeixen. Entre les seves files podíem trobar gent dels també desaperaguts Scavenge o Afganistan Yeye's.

Què és?
Un EP de 8 temes tret durant el 2007 (MMVII, en nombres romans). El so es una mescla entre sub-gèneres metàlics diversos (metalcore, thrash, death,...) amb una forta base neocrustera. Veus cabrejades, ritmes ràpids i uns solos impossibles. Una mica com si Ictus fessin versions de Metallica o Slayer.

Myspace: http://www.myspace.com/deadxbones
Descarga: Aquí
Estil: Neo-Crust / Metal

divendres, 11 de març de 2011

Displague - Displague


Qui son?
Bé, això va lent, però és el que té està enfeinat i no descobrir nous grups i merda que ensenyar-vos. Displague son de Molins sense rei i ja porten temps tocant, però son uns vagos i encara no han editat aquests temes.

Què és?
Recopilació de temes del grup. 10 temes de d-beat amb aires tragedyeros/derrotistas, veus rasgades i lletres obscures. Sona bé i tot!

Myspace: http://www.myspace.com/displagados
Mediafire: http://www.mediafire.com/?e59k4ly155s5gsr
Estil: Neo-Crust / Crust

divendres, 18 de febrer de 2011

Extensity - Extensity


Qui son?
Bé, ahir vaig veure aquests nois de Vic i Torelló i, joder!

Què és?
Única referència del grup, si no m'equivoco. Hardcore / Trashcore / What else? a tota llet i amb molta mala folla.

Myspace: http://www.myspace.com/extensitytheband
Descarrega: http://www.mediafire.com/?30l9gsrijvak2b2
Estil: Hardcore / Trash

dimarts, 15 de febrer de 2011

Titus Andronicus - The Monitor


Qui son?
Per qui encara no coneixi a Titus Andronicus fa tard. Agafant el nom d'una de les novel·les de Shakespeare i liderats pel barbós Patrick Stickles, conformen una armada que és la salvació del rock independent.

Què és?
Últim treball dels de Glen Rock. Sona com el fill bastard de Neutral Milk Hotel (pel lo-fi) i The Clash (per la força). Els seus temes es mesclen amb el punk, l'indie rock, el rock'n'roll i el folk. No sembla pas cap meravella, oi? Doncs afegiu el fet d'escriure temes (més aviat, himnes) d'una mitja de 6-7 minuts sense perdre l'intensitat en un sol moment. Com ja he dit, una ventada d'aire fresc que renova el sobrecargat món del rock, atormentat per grups repetitius amb accent anglès.


Myspace: http://www.myspace.com/titusandronicus
Descarrega: http://www.mediafire.com/?iydzzlbzhjz
Estil: Punk / Rock / Indie

dissabte, 12 de febrer de 2011

Reznik - Nauseas


Qui son?
Bé, Reznik son de Madrid i fan un doom obscur que donen ganes de penjar-se. Potser no son el grup més hàbil ni tècnic, però destaquen per l'important fet de ser un duet i no perdre el so i l'intensitat metàlica (la guitarra dobla el baix, un meravella).

Què és?
Un EP prou interessant tret durant el 2010. Conté un parell de temes propis instrumentals, seguits d'un parell de versions de Hellhammer i Burzum. Com ja he dit, peces de doom vingut de les tenebres. La link ve del recomanadissim blog Pluralitat Musical.

Myspace: http://www.myspace.com/rezzznik
Descarrega: http://www.mediafire.com/?ag6jq1obo84lxda
Estil: Doom

The Few - Demo


Qui son? 
Bé, després d'assistir ahir a un concert d'aquests nois, el mínim que puc fer és promocionar-los. The Few son de Barcelona i tenen components de Tell The Truth, Take Care, Cinder i Siempre Adelante.

Què és?
Primera demo. Escola bostionana ochentera. Old-school a la puta cara. Res més!

Myspace: http://www.myspace.com/thefewbcn
Descarrega: http://www.mediafire.com/?2q6psm7rd7e0a3k
Estil: Hardcore

dimecres, 2 de febrer de 2011

Paint It Black - Discografia


Qui son?
Bé, m'he adonat a aquestes altures del partit que molts encara no adoreu a Paint it Black. Així, que us faré un repassillo de la discografia d'aquest fantàstic grup de Philadelphia.
Primer de tot: Paint it Black surt com a un nou projecte de Dan Yemin (ex-Lifetime, Kid Dynamite, crec que tot ja està dit) després de sofrir un AVC (Accident Vascular Cerebral) o ictus cerebral. A les seves files hi han participat membres de The Loved Ones, Good Riddance i None More Black. Actualment el grup es troba en un important hiat degut al naixement de la filla de Yemin.

Què és?
Bé, per començar, PiB treuen CVA al 2003. 17 temes de hardcore a mig camí entre l'oldschool i el melodiqueo lifetimeiano que clarament recorden als últims projectes de Yemin però amb molta més agressivitat. Personalment, un disc amb tants temes perd molta força al arribar als últims 5 actes, pel que ho considero una recopilació de temes que no lliguen entre si i només son part del naixement d'una banda que encara no s'ha acabat de estructurar. Així, CVA el considero el disc més dolent de PiB sense arribar a ser odiós, doncs conté temes genials com l'introductoria Cannibal, Womb Envy o Atticus Finch.


Descarrega: http://www.mediafire.com/?3cdwydmsnk0

Seguim. El 2005 treuen Paradise. Aquí doncs, notem l'evolució natural del grup. El seu estil es manté intacte (podríem parlar de més contrast, doncs la melodia i el soroll queden més separats), però la producció és veritablement millor i els temes resulten més complets. Considero que és el disc perfecte per conéixer a Paint It Black, doncs conté totes les vessants del grup: des dels temes més potents i rabiosos com Nicaragua, The New Brutality o Burn The Hive, fins a himnes melòdics com Pink Slip o Memorial Day. Una de les parts més interessants del disc és la composició de la guitarra: si intenteu treure-ho's els riffs de Josh Agran, notareu la falta total de prejudicis sobre les escales i progressions d'acords. No cal recalcar que les lletres de Yemin son incendiaries a la part de intel·ligents, sense caure en un sol cliché hardcoril.


Descarrega: http://www.mediafire.com/?tzznmm0mdme

Al 2008 treuren New Lexicon. Un disc molt més arriscat que manté les arrels però resulta més fosc i més experimental. Temes com The Ledge o So Much Honor For Among Thieves son clars exemples de com el grup no perd el nord, però altres com White Kids Dying Of Hunger o New Folk Song ens anuncien que l'evolució és inevitable. Reconec que és un disc més difícil d'escoltar, que conté temes molt diferents entre si, amb espais experimentals que es solen fer eterns, en temes urgents que a penes arriben al minut. Crec que si us quedeu amb ganes després de Paradise, New Lexicon hauria de ser el següent llarga durada que fer-li una ullada (o orellada).

(la portada és la d'introducció de l'entrada, no la torno a posar)

Descarrega: http://www.mediafire.com/?ggn2jwh2enw

Per últim, durant 2009 ens van deleitar amb 2 EP's: Amnesia i Surrender, trets per B9 i Fat Wreck, respectivament. Els temes s'allunyen una mica del so de New Lexicon i recorden més a els primers dos discs del grup, però amb la maduresa actual. Dos EP's que en realitat funcionen com un LP sol, doncs cap dels dos predomina sobre l'altre i els temes queden, estilísticament barrejats. Així, hem de destacar Salem o Nicotine com a bofetades a la cara molt a l'estil vella escola (la producció embrutida ajuda), però amb les particulars estructures desacomplexades i poc freqüents del grup. També entren, com no, temes melodicosos com Bliss o Sacred. A mi personalment considero aquests dos EP's com el millor que han tret, tot i no tenir gaire a veure amb el que portaven llaurant, donada la lírica i ferocitat de Yemin i l'experimentació justa, sense arribar als punts de New Lexicon. Crec que hauria de destacar el final de Surrender com dels més brutalístics que he sentit en temps: la veu de Yemin combinada amb l'improvització baterística de Jared Shavelson i el baix d'Andy Nelson (potentíssim en els dos EP's) composa com una espècie de batalla amb ampolles de vidre trencades que t'arriba al cervell de manera estrepitosa.


Descarrega: http://www.mediafire.com/?v2uyz2iinld


Descarrega: http://www.mediafire.com/?nhadztytrat

Myspace: http://www.myspace.com/paintitblack
Estil: Hardcore / Punk

dissabte, 29 de gener de 2011

Gatorface - Waster Monuments


Qui son?
Si heu seguit el blog, haureu sentit, almenys, mencionar als Gatorface. Liderats per Alex Goldfarb (ex-New Mexican Disaster Squad i actual membre de No Friends i VRGNS) i Richard Minino (també ex-NMDS, No Friends i None More Black) venen desde Orlando, Florida. Vamos, que queda en familia.

Què és?
Última refèrencia de Gatorface. Si us va molar el Manimals de VRGNS, Wasted Monuments segueix la mateixa estel·la (ho sé, sóc poc original): punk rock floridenc Dillingerfouriano, amb un toc més clàssic, recordant als Descendents o Adolescents. Intentaré variar una mica més a la pròxima entrada.

Myspace: http://www.myspace.com/gatorfacefl
Bandcamp: http://gatorface.bandcamp.com/album/wasted-monuments
Descàrrega: http://www.mediafire.com/?n9q8ygn35s2x2r3
Estil: Punk / Rock / Pop

diumenge, 23 de gener de 2011

Absurdo - Demo 2010



Qui son?
Bé, Absurdo son una jove banda de hardcore/punk de Barcelona.

Què és?
Primera demo del grup. Estava distribuïda en format cassette, així que amb quatre virgueries informàtiques hem pogut passar-ho a la xarxa. 13 temes ràpids, directes i rabiosos de hardcore de tota la vida.

Myspace: -
Descarga: http://www.mediafire.com/?qn2zqigay2gf16j
Estil: Hardcore / Punk

dijous, 20 de gener de 2011

Ictus - Discografia


Qui son?
Anem a fer una mica d'història musical: Ictus, mítica banda de l'escena neo-crust gallega, coneguts per escriure temes més llargs que un dia sense pa i haver tingut, durant 2007 un greu accident de cotxe que va causar l'hospitalització de dos dels seus membres.

Què és?
Durant 2009/2010 es va treure una recopilació dels temes de la banda (excepte el disc Imperivm), en part, per l'enorme hiatus que significava el seu accident de trànsit. No sé fins a quin punt ens hem quedat sense els de A Coruña, almenys tenim aquest recopilatori que conté tant els principis més metàl·lics i directes de la banda (temes curts, d'uns 2 minuts) com als Ictus que coneixem avui en dia.

Myspace: http://www.myspace.com/ictuscore
Descarga: http://www.mediafire.com/?zwmdeymc0yz
Estil: Neo-Crust