diumenge, 31 d’octubre de 2010

Dead To Me - Little Brother



Qui son?
Dead To Me son de San Francisco. Donat a que aquest cap de setmana ha sigut el Fest 9 ha Gainesville, Florida, volia pujar un recopilatori que ha fet Punknews, però per pujar un recopilatori millor pujo això, donat que ells han tocat allà i son actualment una de les meves bandes preferides.

Què és?
Segon treball del grup després del genial Cuban Ballerina. Un EP on segueixen amb el punk rock "modern" a l'estil de The Lawrence Arms o Dillinger Four però enfocat a tocs més independents, incloent talls de reggae. Al ser cinc temes, tot és fa molt digerible i instantani.

Myspace: http://www.myspace.com/deadtomesf
Descarga: http://www.mediafire.com/?yznzv0tyyna
Estil: Punk / Rock

Fall Of Efrafa - Elil


Qui son?
Fall Of Efrafa van ser una banda conceptual dels UK destinada a explicar l'historia de la fictícia nació d'Efrafa on s'hi regia un regim teologista. Després d'això simplement es van disoldre.

Què és?
Segon disc de FOE. No m'he posat molt a revisionar les lletres d'aquest segon disc però segueix l'idea del títol del disc (Elil, que vol dir Enemic). Musicalment ens trobem amb una mescla de neo-crust amb sludge metal. Llavors és bàsicament neo-crust melancòlic però amb ritmes majoritariament lents i pesats. I seguint amb aquest patró, el disc queda dividit en 3 eterns temes que ronden els 20 minuts cada un (riute'n de The Decline). Per tant, un disc del tot curiós i destinat a ser escoltat amb calma i reflexió sense deixar anar les arrels. 

Myspace:  http://www.myspace.com/fallofefrafa
Descarga: http://www.mediafire.com/?nngjjknzdgm
Estil: Neo-Crust / Sludge / Post-Hardcore

dijous, 28 d’octubre de 2010

Celeste - Morte(s) Nee(s)


Qui son?
Ja vaig parlar de Celeste a La Quimera de l'Or. Grup francès que em va sorprendre gratament al meu últim Sant Feliu Fest. 

Què és?
Tercer disc dels de Lyon. L'explosiva mescla de black metal, sludge i noise es feia una mica pesada als seus anteriors discos (tot i que em segueixen semblant excel·lents). A Morte(s) Nee(s) han sabut equilibrar la balança: temes llargs com els de sempre, amb estructures més dinàmiques però menys nombre de temes. S'ha de remarcar l'entrada del doble bombo a les composicions del grup, cosa que fa li dóna un aire molt més caòtic, i la obscur-ambiental (S) que fa de hiatus entre els terrorífics riffs de Morte(s) Nee(s)



Estil: Black Metal / Sludge / Noise

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Mountain Man - One.


Qui son?
Mountain Man és el nou grup del baixista de Verse (el que va "trencar l'edge") i dels antics membres de Last Lights

Què és?
Crec que és el primer i únic disc que tenen. L'idea de tot el disc és una mica conceptual, tots els temes amb títols molt concrets (Love, Hate, God/Fuck, Life, Pure...) i alguns temes que son simplement interludis que li donen molta personalitat. Els temes més musicals freguen el hardcore brutalista a l'estil d'Infest però sense resultar tan asfixiants i més emotius. En definitiva, una altra descarrega d'energia ràpida i furiosa.

Myspace: http://www.myspace.com/mountainmanhc
Descarga: http://www.mediafire.com/?cvuhcf6dbt6ycc7
Estil: Hardcore / Power-Violence

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Hand Of Fatima - Obake


Qui son?
M'he posat una mica instrumental aquests dies i mira, he enganxat a aquests nois de Càdiz que es diuen Hand Of Fatima.

Què és?
Obake és el seu primer disc de la banda gaditana. Lamentablement, no tinc moltes referències, doncs sóc molt nou en aquest món de post-rock/hardcore/metal instrumental, pel que els únics que puc citar son a Toundra. Les similituds son òbvies per a l'estil que els dos practiquen (fins i tot han tret un split junts). Però tot i així, tampoc em serveixen molt per a definir els entramats més metàl·lics de Hand Of Fatima. És difícil descriure els paisatges que surten dels dits dels seus dos guitarristes, doncs tot i resultar èpics, no contenen aquest grau de fusió amb la naturalesa que podrien tenir Toundra. Potser hauriem de parlar de temes més espirituals. Millor deixo que jutjeu per vosaltres mateixos aquest excel·lent disc. 

Estil: Instrumental / Post-Metal

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Doomriders - Darkness Comes Alive


Qui son?
Sortits de l'infern, Doomriders formen part d'aquesta retro-escola que intenta salvar al heavy metal de les mans de l'industria discogràfica i el cliché. 

Què és?
Darkness Comes Alive és el seu segon treball i la veritat és que és una proposta del tot interessant. 17 temes (ho sé, masses) on barrejen una mica de tot: heavy clàssic, riffs majestuosos a l'estil dels primers Mastodon, doom tenebrós, tintades de hardcore, ritmes més que variats (incloent doble-bombos taladrants), veus cavernoses i talls més melòdics. Ho té tot! Això és una bona noticia depèn de com s'agafi, doncs a més d'un li semblarà que mai acaben de aconseguir un so del tot compacte. Hauria d'estar a favor d'això però, per primera vegada, trobo que la varietat fa del disc una peça molt original i notable.

Myspace: http://www.myspace.com/doomriders
Descarga: http://www.mediafire.com/?nzyg5wjj5dd
Estil: Stoner / Metal /

divendres, 22 d’octubre de 2010

Planes Mistaken For Stars - Up In Them Guts


Qui son?
Planes Mistaken For Stars va ser un important grup de Denver, Colorado. Els vaig conèixer quan vaig anar al meu primer Sant Feliu Fest (l'inolvidable 10è aniversari) i, tot i que no els vaig veure -doncs no tocaven aquell dia-, vaig saber d'ells gràcies cartell i sempre se'm quedarà no haver-los vist. Crec que ara estan de concerts de reunió, així que a lo millor tenim la sort que tornin per terres catalanes.

Què és?
Dels Planes només tinc un parell de discos i aquest em resulta el millor dels dos, a part del primer que vaig escoltar d'ells. El so de la banda és una mescla curiosa de post-hardcore, stoner i noise. Mentre el post-hardcore es va anar inclinant cap a la claredat i a les melodies durant els 90, PMFS han seguit el camí contrari. Les guturals veus de Gared O'Donnell es mesclen sobre les atmosferes obscures i desesperants provinents de la immundícia que vessa de cada un dels perfectament executats instruments.
A mi em resulta un disc difícil de treure de les meves reproduccions habituals: desesperant, furiós, emotiu, melancòlic; molt bo.

Myspace: http://www.myspace.com/pmfs
Descarga: http://www.mediafire.com/?9hckyu1lmhg
Estil: Post-Hardcore / Stoner

dijous, 21 d’octubre de 2010

VA - Germs Of Perfection: A Tribute To Bad Religion


Una altra entrada especial. Per celebrar el 30è aniversari de la mítica banda californiana, algunes bandes actuals s'han ajuntat per fer unes quantes versions. Llavors, tenim des dels meus estimats Polar Bear Club fins a Frank Turner, passant per Tegan & Sara o Cobra Skulls
Tot i que el nom del disc ho demani, l'àlbum no és perfecte: algunes versions son merament anecdòtiques (PBC no canvien res a Better Off Dead) mentre que altres deixen molt a què desitjar (Samson i companyia podrien haver fet alguna cosa millor amb Sanity). A part d'això tenim que la meitat dels temes son totalment acústics, pel que al principi deixa bastant decebut. 
Però també és agradable saber que no tan sols els grups de hardcore melòdic han sigut influenciats pels de Greg Graffin. Cal destacar la bizarrada (perquè no té altre nom) que ha fet Guttermouth amb Pity, l'electro-punk Generator de New Politics i la balada country Don't Pray On Me de William Elliott Whitmore
Una recopilació no excel·lent, però notable.

Myspace: -
Descarga: http://www.myspace.com/music/blog/2010/10/19/free-download-of-germs-of-perfection-a-tribute-to-bad-religion#pm_cmp=am_social_badreligion_gop_dl
Estil: Folk / Punk / Rock

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Alpinist - Lichtlærm


Qui son?
Alpinist son uns crusties germànics. Ja ens van sorprendre amb Minus.Mensch i tornen a la càrrega amb Lichtlærm.

Què és?
Per una banda, un altre intent de posar noms chungos als àlbums. Per l'altra, un pepino. Ja és molt que el debut d'un grup soni tan destructivament impressionant com el d'Alpinist perquè a penes un any després aparegui una altra tronada com l'és Lichtlærm. Els (joves) alemanys han deixat una mica de banda el seu Neo-Crust a lo glòries de Galícia (Ekkaia, Madame Germen, etc) per introduir una mica més de hardcore caòtic que m'ha recordat a Converge o Botch. Per tant, tenim uns Alpinist molt més rabiosos que melòdics, però sense deixar de ser ells: veus cridaneres en tots els registres, ritmes baterístics ben treballats i ràpids i guitarres impressionants. 

Myspace: http://www.myspace.com/alpinistsucks
Descarga: http://www.mediafire.com/?787aux4s93vv67d
Estil: Neo-Crust / Hardcore / Metal

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Earth - Hex; Or Printing The Infernal Method


Qui son?
Popularment, Earth (primer nom dels Black Sabbath) son la banda de Dylan Carlson, el tio que li va vendre a Kurt Cobain l'arma amb la que es mataria. D'altra banda son coneguts per portar endavant el terme "doom drone". Del tot depressius.

Què és?
Pel que he aconseguit llegir, Hex és un nou pas per la banda. Mentre que els anteriors treballs tenien una presència més propera al doom, aquest disc explora nous horitzons amb una influencia important del country amb un so molt ambiental. Imagineu-vos doncs, parts pesades i lentíssimes amb guitarres netes amb un so àrid. El propi tema Left In The Desert anomena la sensació que m'ha donat aquest disc: música per quan t'has quedat tirat al desert, sense saber on anar, i assedegat; una bona forma de reflexionar. 
Evidentment aquest disc no té res a veure amb el que he pujat fins ara: estireu-vos al llit, fumeu-vos un porro i deixeu-vos portar al desert més gris i desesperant que mai heu imaginat.

PD: la portada em sembla genial!
Mediafire: http://www.mediafire.com/?zegyvommivw
Estil: Doom / Drone

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Men's Interest - More War


Qui son?
Una mica desconeguts, Men's Interest son de Massachusetts amb membres de Mind Eraser i Waste Management (que tampoc sé qui son, però mira).

Què és?
Un 7 polsades rabiós fins a la mèdul·la i desprenent soroll per tots els orificis. Perquè us en feu una idea, una mescla entre Ceremony (tan nous com vells) i Black Flag. Hardcore molt cru amb temes sense títol i repeteixo, molta mala llet.

Myspace: -
Descarga: http://www.mediafire.com/?enxzunynjyy
Estil: Hardcore / Noise

dissabte, 16 d’octubre de 2010

VA - Sugar Il·legal Fest 10è Aniversari


Entrada especial. Disc recopilatori per celebrar el 10è Aniversari del Sugar Il·legal Fest que es fa cada any a Vic (i que lamento haver-me'l perdut aquest any). Un poti-poti de tot lo bo del país: des de Budellam fins a Surfin' Sirles, passant pels desaperaguts Scavenge o Clarice.

PD: m'agrada destacar el bloc d'on he tret el disc, http://quitoca.com/blog on també tenen una agenda de concerts que cobreix la majoria del país. Molt maco!

Myspace: http://www.myspace.com/sugarillegalfest
Descarga: Aqui
Estil: Hardcore / Punk / Rock

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Amanda Woodward - La Décadence de la Décadence


Qui son?
Per qui no conegui a Amanda Woodward hauria. Son uns francesos que es dediquen a això del emo-core o com dimonis es vulgui dir. Els vaig conèixer de rebot al 10è Sant Feliu Fest i des de llavors que no em puc treure aquest disc del cap.

Què és?
Crec que La Décadence de la Décadence és l'únic llarga durada que han tret de moment (ara mateix estan a un hiat bastant importat). LDdlD sóna com uns Drive Like Jehu melòdics (però sense que els temes se'n vagin als 9 minuts). Complexes, emotius, depriments, i a sobre amb els collons de cantar amb francès. Normalment el francès se'm fa pesat, segurament pel cliché romàntic. Pero els Woodward aconsegueixen que es torni en un altre element de ràbia i agonia.
No molt més a dir sobre aquest disc, una meravella tant pels més melancòlics fins als més furiosos.

Mediafire: http://www.mediafire.com/?cimjnbmmmey
Estil: Hardcore / Emo / Post-Hardcore

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Infest - No Man's Slave


Qui son?
Infest van ser un grup de hardcore dels 90 i és considerat el primer grup que va tocar power-violence.

Qué és?
Crec que és l'últim disc que van treure (per allà el 2002). Sempre havia pensat que Infest sonarien a uns Ceremony aigualits, passats per un filtre de sò sonant al més pur estil hardcore vuitanter però, què cony! Son igual o més ràpids, rabiosos i descontrolats que els de Ross Farrar. No és per desprestigiar a Ceremony (si a mi m'encanten) però Violence Violence queda al nivell del terra després de sentir No Man's Slave. L'únic a queixar-se és que prefereixo la veu de Ross Farrar a la de Joe "veu de goril·la" Denunzio. Pura velocitat sense un únic respir (en fi, els últims 5 minuts son lents de collons, cosa que tampoc és dolenta) i molta mala llet.

Myspace: http://www.myspace.com/infestband
Descarga: http://www.mediafire.com/?mwjoyj2m1mz
Estil: Hardcore / Power-Violence

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Smoke Or Fire - This Sinking Ship


Qui son?
Smoke Or Fire son un grup de punk rock de Boston que va causar sensació amb el seu debut Above The City. Més tard van treure el disc que ens ocupa ara.

Què és?
Bé, la raó principal per la que parli d'aquest disc és que l'he tornat a escoltar després de molt de temps. Va ser un dels primers discos que vaig tenir quan vaig començar a viure a Barcelona, pel que té certa importància personal.

I una altra raó és pel poc valorat que està. Molts el cataloguen per sota Above The City, però la veritat és que no és per res així. 
Primer de tot he de dir que mai m'he escoltat enter l'ATC. Si si, el disc que els va portar a la fama no em sembla res de l'altre món. Té temes bons com California's Burning i Cops & Drugs però què voleu que us digui: el so era bastant precari (allò que sense que te n'adonis, sona més fluix que la resta de discos) i els temes no tenien cap cohesió entre si. No sé, no li vaig parar molta atenció i ja li he donat masses oportunitats.
En canvi, This Sinking Ship em sembla que ho tingui tot. A part de que el so de la banda es molt més compacte (els temes tenen arreglos equivalents, melodies semblants, sense deixar de ser temes originals), les melodies tenen un paper molt més importat. En general és una recopilació d'himnes, un darrere l'altre.

Cert que no hi ha cap revolució en el so del grup, és punk rock de tota la vida sense cap innovació. Però és que no li fa falta! 
Temes altament corejables i molt fàcils de tocar. Qualsevol es pot sentir identificat amb els simples acords i estructures de, per exemple What Separates Us All. I no pots deixar que The Patty Hearst Syndrome se't tregui del cap ("tell them what you wanna do"). 

I no obstant tot això, cada tema és únic: des de les ja citades clàssiques fins a les més veloces This Sinking Ship o Little Bohemia (segurament el meu tema preferit del disc) passant per l'energètica Breadwinner.  
Qualsevol fan de The Lawrence Arms o Dead To Me (o, bàsicament, la factoria Fat Wreck) hauria de saber apreciar aquest disc com una genial obra que ha passat desapercebuda.

Myspace: http://www.myspace.com/smokeorfire
Descarga: http://www.mediafire.com/?qjqy33mmzzz
Estil: Punk / Rock

Nails - Unsilent Death


Qui son?
Nails tenen gent de Terror (cosa que no mola massa) i fan molt de soroll (cosa que mola molt).

Què és?
Segurament el disc més macabre que arribaré a pujar per aquí. Terriblement brut, fosc i furiós és el segon LP de Nails. Power-Violence extremadament accelerat i malvat. A mi el rollo grindcore / death metal no m'acaba d'entrar (potser salvaria a Napalm Death, va) i Unsilent Death trepitja just la ralla en la que la música pasa a ser massa fosca per a mi. En part el disc és increïblement violent i destructiu -produït per Kurt Ballou un no pot decebre's-, però per altra banda té alguns moments massa machocore pel que em deixa amb un gust agredolç. Per sort meva, el disc és prou curt per no cansar. Com un chupito de whisky, que entra de manera irregular i amb gust fort, però la sensació acaba passant al cap d'una estona... o no.

Myspace: http://www.myspace.com/unsilentdeath
Descarga: http://www.mediafire.com/?hziqgonyykz
Estil: Hardcore / Metal / Power-Violence

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Vistalegre - Vistalegre


Qui son?
Vistalegre és el nou projecte de Santi Garcia (No More Lies, Ultramarinos Costa Brava), Marc Clos (Nueva Vulcano) i Roger Ortega (No More Lies). Personalment, em mantinc indiferent vers Nueva Vulcano, però tot el que impliqui la Costa Brava i el so DC m'obliga a parar-hi l'orella.

Què és?
Podríem dir que el debut de Vistalegre és com una ramificació de No More Lies. Mentres els primers tenien la marca de Dischord tatuada per tot el cos, en aquesta ocasió només ens hem quedat amb el nucli. Vistalegre sonen molt més frescos, explosivament melòdics i han abandonat la dissonància de 41º46,5'N-3º1,9'E. Els metòdics riffs de Santi Garcia s'han transformat en ambiciosos acords (no de la seva mà, doncs aquest cop ocupa el baix) però que, evidentment, recorden al seu últim grup. La base instrumental queda molt més lliure al disc, fent que els temes es tambalejin entre el post-hardcore, el punk rock o el power pop. I un punt bastant interessant és l'entrada d'una segona veu al projecte, donant un gran dinamisme a la suma que fa amb la veu de Santi. Personalment, prefereixo als antics NML, però aquest primer disc dels de Sant Feliu no queda exempt d'alabances. I una llàstima que un disc tan directe i fresc surti aquestes dates, just quan s'acaba l'estiu. 


Myspace: http://www.myspace.com/vistalegre
Descarga: http://www.mediafire.com/?s4gh22apd24byax
Estil: Punk / Post-Hardcore / Rock

Ursus - Ursus


Qui son?
Algú se'n recorda d'uns tal Ekkaia? I què tal Madame Germen? Els dos grups han format part de la famosa escena crust/neo-crust de Galicia. Quan Madame Germen van acabar, alguns membres van formar Extinción i, mentrestant, amb membres d'Ekkaia, han format el que ens ocupa avui.

Què és?
Debut dels gallecs. 10 talls de crust a tota llet, mostrant un so més cru i menys melòdic que en els anteriors projectes dels seus membres. Hi ha algunes excepcions (en realitat dos temes), però no esperem trobar un altre "Demasiado Tiempo Para Pedir Perdón". Evidentment, la diferència no treu la qualitat i és que es nota de quins dits surten els rabiosos riffs d'Ursus. Una sessió més a lo vella escola, amb solos endimoniats, d-beat a fons i veu cavernosa. 

Myspace: http://www.myspace.com/barbarianpunx
Descarga: http://www.mediafire.com/?7244cpxyx39et1g
Estil: Crust / Hardcore / Neo-crust

dijous, 7 d’octubre de 2010

John K. Samson


Qui és?
John K. Samson és el líder de The Weakerthans i antic baixista de Propagandhi. Un dels seus projectes paral·lels és en solitari, ell i la seva guitarra.

Què és?
City Route 85 és un petit aperitiu de tres temes en acústic, cantats i interpretats per aquest home. Com ja podem sentir al tema One Great City! de The Weakerthans, Samson té un do per les melodies melancòliques i un estil inconfusible a les 6 cordes. L'única manca d'aquests temes és el fet que hi hagi tanta connexió estilística amb els temes de la banda mare de Samson, cosa que no les fa dolentes, però fa pensar que per això, les aprofitava en el pròxim disc del quartet canadenc. L'altra manca és que tres temes s'acaben massa ràpid, pel que no dóna temps a que la llagrimeta acabi de baixar. 

Myspace: http://www.myspace.com/johnksamson123
Descarga: http://www.mediafire.com/?5moy3ozokzn
Estil: Acústic / Folk / Indie

Outbreak - Outbreak


Qui son?
Outbreak son un grup de l'estat de Maine (EEUU) que es dediquen a fotre-li molta canya.

Què és?
L'homònim del grup no és el seu primer disc: ja tenen un parell o tres d'àlbums a les seves esquenes. Pel que tinc entès, aquest disc els hi ha quedat molt més rodó que els seus anteriors. La veritat és que no hi ha res a objectar. Outbreak és un pepino a tota màquina, sense compassió, molta mala llet i contra tot (a la portada queda ben reflectida aquesta ultima sentencia). Des del primer moment, el disc no ens deixa respirar, entrant en una espiral d'oldschool retocat (alguns tocs de thrash), sense perdre les arrels però mostrant un ventall enorme de canvis de ritme i riffs abrasadors. I un bateria magnífic! Només fa falta sentir el perfecte retomb del pedal de bombo. 
Una bomba de rellotgeria per tot amant de l'oldschool més clàssic i el no tan, també.

Myspace: http://www.myspace.com/outbreak
Descarga: http://www.mediafire.com/?azqjkmmzomk
Estil: Hardcore / Punk / Thrash

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Converge - On My Shield


Qui son?
Crec que no fan falta presentacions però va. Converge son un dels exponents més importants del hardcore mundial. Grup que ha creat escola amb un inconfusible barreja de hardcore, soroll i metal (alguns l'apoden amb noisecore, però què vols que et digui...). Després de treure durant 2009 el majestuós Axe To Fall, ens deixen amb uns postres.

Què és?
On My Shield és un petit EP que sembla contenir una pista perduda de les grabacions d'Axe To Fall. Si si, només una pista. Sé que és poc, però qualsevol cosa que tregui la mítica banda de Boston val la pena escoltar-ho. Bàsicament reprodueix l'estil del seu últim LP, pel que no fa falta parlar d'evolució o canvi de cap mena. Soroll amb molta tècnica i ràbia.

Myspace: http://www.myspace.com/converge
Descarga: http://www.mediafire.com/?8l2s3g4cb4767r3
Estil: Hardcore / Metal / Noise

Superchunk - Majesty Shredding


Qui son?
Superchunk és un grup d'indie rock que va viure temps millors durant els 90. Com que durant aquella època jo era massa petit, poc sabia de Superchunk (a penes de la seva existència). Fins que vaig trobar de manera casual Majesty Shredding.

Què és?
Aquest disc és un treball després d'un hiat de 9 anys. Com he dit, son una banda d'indie rock, però degut a que el terme ha devolucionat en els últims anys, fa falta concretar una mica més. Degut a la seva procedència cronològica i l'estil que desenvolupen en aquest disc, jo els hi ficaria l'etiqueta de noise-pop o alguna cosa per l'estil. Aviam, les seves bases instrumentals son energètiques i desenfadades, una mica entre el punk rock de l'època i les sorolloses balades de Dinosaur Jr.. Llavors, la seva veu recorda misteriosament a The Get Up Kids. Aquesta barreja ens mostra 11 temes enganxosos al temps que distorsionats, senzills però amb la quantitat recomanada de detalls. Molta nostàlgia norantera que no passa desapercebuda.

Estil: Rock / Pop / Punk

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Fucked Up - Year Of The Ox


Qui son?
El primer cop que vaig sentir a parlar de Fucked Up vaig pensar "ostia tu, amb aquest nom deuen ser el grup més ràpid i rabiós de la terra". Així doncs, quan vaig escoltar el Chemistry Of Common Life, em vaig quedar amb cara de póker. "Això és molt lent, les cançons són llargues i aburrides, vaya timo". Així que ho vaig deixar estar i vaig seguir amb la meva vida. Temps més tard em van presentar el Hidden World i vaig pensar "mira, t'havies fet una idea equivocada sobre ells, tampoc ho fan tan malament". 

Crec que el meu error va ser pensar en hardcore com a algo exclusivament ràpid, quan Fucked Up podríem dir que tenen d'arrel els grups més a l'estil Black Flag o fins i tot, el punk més clàssic. Un parell d'escoltes més a aquests dos discos i ja s'han convertit en un referent de les meves llistes de reproducció. Tot i que els temes siguin excessivament llargs i lents per un grup de hardcore, aquests tios ho peten. Perquè?

Primer de tot perquè tenen tres guitarres que fan el que volen amb riffs, arreglos i puntejos. Segon perquè utilitzen molt elements poc "tradicionals" en el hardcore (hi ha hardcore tradicional?): des d'instruments de vent fins a quartets de corda passant per dotar els seus temes d'una dinàmica més fixada a les estructures del rock ambiciós dels 70 (bàsicament per la duració d'aquestes). Llavors, els temes de 6 minuts passen volant mentre un es queda embadalit davant la capacitat per embolicar estructures sense deixar que perdin sentit entre si i sonin, a primera vista, la cosa més simple del món. Alguns li diuen art-hardcore i tot i que el concepte sigui una mica estúpid, per un cop podríem fer una excepció.

Què és?
Fucked Up treuen de manera esporàdica una sèrie d'àlbums relacionats amb el zodíac xinès (no m'he ficat molt a interpretar/llegir les seves lletres amb deteniment, però utilitzen molts simbolismes tan en lírica com en gràfica). Així tenim Year Of The Dog (2006), Year Of The Pig (2008), Year Of The Rat (2009) i ara, Year Of The Ox (2010). Aquest últim, conté dos temes nous del grup. "Només dos?" Si, però cada un de 13-11 minuts, respectivament. Qui s'hauria imaginat mai que la seva obsessió per temes exageradament llargs fos tal, oi? Suposo que per a un oient principiant li sonarà pesat, repetitiu, etc. 

En el meu cas, després d'haver escoltat parrafades com Imperivm o OV, un tema com Year Of The Ox no es fa, ni de lluny, pesat. Tot i així, és curiós com una cosa tan simple se li pugui donar tanta corda (vegem com 3/4 de la cançó es, bàsicament, el mateix ritme amb la mateixa estructura).

Ah! i els violins i les violes (i contrabaix, va). Incloure aquests objectes al seu arsenal no deixa de recordar-me a les èpiques cançons dels seus compatriotes (canadencs) Arcade Fire (llavors, encara hi ha qui critica el fet que en aquests moments, estiguin girant junts). Solomon's Song (el segon tema de l'EP) conté talls de improvisació jazz (els últims 4 minuts, vaja) que un tampoc s'imaginava que es trobaria enganxats amb la suosa veu de Haliechuk, pel que no deixa de ser original i interessant. En realitat, aquest segon tema resulta més una via d'escapament que un tema real que es dediquin a tocar en directes, pel que resulta menys imprescindible (que no prescindible).

En definitiva, tenim un parell de temes més d'aquests nois tan eixerits per seguir flipant fins que tornin a treure una altra meravella. Seria complicat parlar d'evolució alguna; crec que mai s'han mogut d'on van començar, però és igual, els hi queda molt per donar abans de "madurar" o la merda que li volgueu dir.

Myspace: http://www.myspace.com/epicsinminutes
Descarga: http://www.megaupload.com/?d=LX3WYCIS
Estil: Hardcore / Punk / Rock

dilluns, 4 d’octubre de 2010

The Sainte Catherines - Dancing For Decadence


Primer de tot: he obert aquest blog amb la intenció de seguir parlant sobre discos de hardcore/punk/metal/folk/etc igual que feia a La Quimera de l'Or. El canvi de blog és degut al canvi d'enfoc que vull donar-li a les meves xerrameques i he cregut que així seria més fàcil que un canvi radical a La Quimera.

En fi, el primer disc que presento li dóna el nom al blog. Perquè aquest nom? Bé, bàsicament he trobat que és una bona manera d'expressar el que em mou als concerts i la (majoria) de música que escolto: els bailoteos, les olles, els "pits", els pogos... com dimoni li volgueu dir. És alguna cosa així com ballar per la decadència (la de la societat que se suposa que ens queixem), no?

Qui son?
Els Sainte Catherines son sis payus de Montreal (Canadà francès) que es dediquen, en els seus moments d'oci (es veu que tots estan molt ficats en altres projectes: altres grups, ONG's, etc) a tocar punk rock marranot i a treure discs com aquest. Per cert, estan a puntet de treure un nou disc que es diu Fireworks.

Què és? 
Dancing For Decadence és el seu primer llarga durada i està editat per la californiana Fatwreck (2005). És evident el que ens podem trobar. Punk rock guarrillo molt a la ona de The Lawrence Arms, Dillinger Four i companyia. Veus desgarrades i una sòlida base de guitarres (tres guitarres, mon dieu!), baixos i bateries que volen entre els ritmes més migtemperos i melòdics fins a tronades més hardcoreres. Destaca la participació de Tom Gabel (Against Me!) en el clàssic "Ring Of Fire = 4 Points". 

Estil: Punk - Rock - Hardcore