TOP 2014 // Recomanacions

Crec que ho faré cada any. Està bé això de les llistes, encara que sigui per recordar el bo que ens ha donat l'any. Llavors us adjunto unes quantes recomenacions.

10. Criminal Damange - Call Of Death

Estava a punt de no ficar aquest disc. És més, l'havia marginat a la paperera de reciclatge fins que vaig decidir donar-li una altra oportunitat. Joder, és que aquest disc és molt bo. Després de 6-7 anys que Criminal Damage no treiessin res, aquests tios de Portland (amb antics membres de Tragedy) han tret un nou disc a mig camí entre l'Oi, el punk i el rock'n'roll i resulta de lo més enriquidor en melodies i molt recomenat pels amants de la vella escola del punk. Per a mi destaca gratament el tema Anxiety i Laid To Waste, tota una declaració de 'Ei, anem a fotre un pogo com Déu mana'. Aquí 

09. Extinción De Los Insectos - S/T

Era d'esperar que aquesta paranoia en forma de mantis religiosa aparegués entre lo més destacat de l'any. Si és que només una ment tan complexa com la de Jose Atomizador podia ser partícip. La bestia bífida de Madrid ha fet un debut del que ben bé en podem considerar d'incatalogable i, tot i que evidentment soni a Atomizador amb bateria, la cosa té nivell. Aquí

08. Amenaça - Sang Calenta

Si i senyor. Hardcore de veritat. Amenaça es guardaven un parell de trucs a la màniga abans de morir. Sang Calenta n'és un (i l'altre ho és un split amb Alerta! que sortirà a principis d'any). La maqueta molava, però això és encara millor. Perquè els 6 temes d'aquest EP recorden inevitablemente a la seva primera i única referencia fins al moment però sona millor i et deixen amb ganes de més. A part, el so d'Amenaça és inconfusible: a part que les lletres no perdonen, han sabut buscar el seu cim dins el hardcore català, cada cop més poblat de la ja cansada etiqueta de HARDCORE RADIKAL. A Amenaça no els hi fan falta reverb a saco ni que la portada del 7'' sigui negra i blanca. Joder, és que la bateria no podia sonar més despullada. Aquí

07. Old Trees - Folk Against The Machine

Tendim a no saber res sobre l'oblidat veí de Portugal. Per sort, aquí hi ha Old Trees. Segurament l'únic grup (o cantautor) de folk-punk en tot l'estat portuguès. El so no és la polla (més aviat, sona com el cul) però aquí el tens, al Guillerme Neve (a vegades acompanyat d'algun/a indesitjable) cantant sobre veganisme, anarquia i esquadrons de la mort sobre fixies. Si ets fan de la moguda de Plain-It-X, has de ser fan d'això. Aquí

06. Infest - Days Turn Black

Els Infest. No els gavatxos que fan grind, els de València. No la València de Fabra i Camps, la València californiana estatunidenca. Els mateixos. Doncs semblava que al '91 ho van deixar. Mentida, al 2013 van tornar per a fer alguns concertillos (no sé fins quan es pensen quedar) i treure aquest magnífic EP. 4 temes que lamentablement és fan molt curts però, no passa res. A Denunzio i companyia se'ls hi perdona tot mentre segueixin tocant TAN FOTUDAMENT RÀPID. Aquí

05. Els Surfing Sirles - Música De Consum

Un disc amb un gran rerefons. El postum dels Sirles és un gran homenatge a la vida i a la mort. Rock'n'roll garatgero amb aires llibertaris (la portada és una fotografia del funeral de Durruti). No podia faltar a la llista. A mi m'agrada molt 'Tinc Una Secreta Devoció' per ser una lletra dels ja mítics pero incompresos Perro Pachingo. 'Festa Amb Morts' també mola i 'Samarretes' també. 

Aquí i aquí l'anterior.

04. Fàstic - Xe Quin Fàstic / Full Of Disgust

Benissa sobre el puto mapa. El company Jaume es mereix una ovació per fer el que tot jove punk de poble ha desitjat. Remoure les ments inquietes de la seva merda de municipi i fer PUNK. Que si el fanzine Greix #3, que si el col·lectiu Baix Terra, que si el segell Polze De La Mort, que si tots els grups que han sorgit per la zona més al nord de Benidorm. Fàstic és la culminació de tot això: lleig (joder, mireu la portada), ininteligible, a tota llet i una versió de SIDA. Ningú se'ls hi pot retreure res. Esperem que algun dia pugin per terres catalanes i ens demostrin que no tot el punk que ho peta està fet a Barcelona. Aquí

03. At Versaris - No Fear

Pues mira, si. Fa un temps que he entrat en això del rap i At Versaris n'és una clara referencia. Però amb raó. Missatge anticapitalista en català sobre bases del tot més variades (el propi tema 'No Fear' desentona agradablement als ritmes propis del gènere). Trobo que és un disc molt accessible per a qualsevol persona nouvinguda, ja que els 5 temes es digereixen en un moment. A destacar 'Proposta De Mínims' amb unes grans frases: Ni en pintura / Autoritat, ni una / Buenaventura Durruti com assignatura. PAM! Aquí

02. Antidroga / Venganza - Zaragoza Letal

El companys maños també es mereixien està al TOP 2014. Aquest split és una autobiografia del que es viu a Saragossa, sent punk i sent anarquista. Ràbia, macarrisme i amistat. El tema 'Zaragoza Letal' composat pels difunts Antidroga es mereixeria el seu propi especial i 'MDT (Million Dead Taxistas)' es una altra mostra que els Venganza poc els hi importa caure malament, perquè sempre han sigut unes rates. Però unes rates que s'ho prenen en serio sent-ho i sentint-ho. Aquí i aquí

01. FP - L'Ànima Als Peus

Un altre disc de punk de poble. Els vigatans porten més de 10 anys a l'ombra dels grups barcelonesos però els hi pela, perquè ells fan el que volen. Per exemple, aquest nou disc està tret en CD quan tothom apostava pels vinils i cassettes i té poc a veure amb el seu últim treball 'Pedres Contra Planetes'. Aquest disc és una aposta per a la melodia i les cançons tancades. Això implica que potser els temes son més senzills, però son tot himnes! 'L'Eco Dels Teus Crits' és brutal, 'El Camí Directe' és una cançó d'agafar-te amb el primer borratxo amb samarreta de Youth Of Today que tinguis al costat i 'No Puc Ballar Amb Vosaltres' és una demostració que fora de Barcelona també es sap pensar. I és que mentres et mous pels pobles de la Plana anant a buscar els amics pels diferents poblets que la conformen i sona l'Ànima Als Peus dins el teu cotxe, quan s'acaba i torna a començar, no tens ganes de canviar-ho, perquè torna a venir lo bo. Per a mi és el millor disc de l'any. Aquí 

RECOMANACIONS

Breu pinzellada de diferents discos que o bé no han entrat al TOP 10 o no formen part del que ha sortit aquest any, però mereixen igualment el ser mencionats.

Sangre De Muérdago - Deixademe Morrer No Bosque

Per qüestions de metratge no l'he ficat al TOP 10 però seria l'album número 11 de l'any. Exquisit treball galego-alemany de folk-cèltic-black-metal-acústic que es solidifica després del seu debut al 2011. És un disc de bellesa auditiva. N'haurien de fer banda sonora d'alguna cosa. Aquí 

Coke Bust - Confined

Disc #12 de l'any. A mi Coke Bust em flipen, més que re perquè el seu bateria és una apissonadora amb bigoti que també forma part del projecte de grind/power-violence Magrudergrind. La veritat és que en aquest nou LP han relantitzat una mica, pero a favor d'un so més compacte i més 'in your face'. Tot i això, MOLT RÀPID. Aquí 

Chimpancé - Monsters & Heroes

Ahir a la nit em va arribar això. Son veterans de Móstoles i tenen unes grans influencies. Bàsicament, Rouse. El disco encara necessita algunes escoltades però qualsevol fan de Rouse hauria de saber apreciar aquest disc. Aquí

Green Beret - Violence Is Their Currency

Buf, aquests ianquis si que son la ostia. N'estic molt enamorat. Aquest 2013 tenen una referencia titulada 'The Cult Of State' que no he escoltat amb prou deteniment, així que he decidit recomanar el seu LP 'Violence Is Their Currency'. A mi em sona a Discharge enfarlopats. Aquí

Duelo - Diciembre 2012

Aquí em foto un lio, ja que no sabia si ficar o no aquest disc al TOP 2014, pel que he decidit ficar-lo aquí. En teoria això està grabat al desembre del 2012 però clar, no va sortir fins a principis de 2013. En què ens quedem, doncs? Bé, és igual. El cas és que Duelo també son un grup molt influenciat per Rouse i això és algo a admirar. Si a més tenim en compte que son uns tios que es prenen l'anarquisme molt seriosament i son ex-membres de Decisión, ja ho tens tot tancat. Atenció al tema 'Cuando Hablamos' perquè pot arribar a ser un tema massa popular i acabar amb la mateixa reputació amb el que va acabar el 'Salgo A La Calle' d'Elektroduendes i acabar sonant a les barraques indepes de cada poble de la costa. Aquí

Absurdo - Barcelona 92 / Vacío

Aquí només volia recalcar que el gran blog No Punks In K-Town ha ripejat el flexi d'Absurdo que anava amb el Fanzine Mierda 11. Barcelona 92 és tot un temazo d'un dels grups referencia barcelonesos al moment. Aquí

Inquietud - S/T

Una altra referencia maña. Com ja he comentat fa molt de rato, sembla ser que ara lo que es porta és el HARCORE RADIKAL. Doncs mira, potser no. A Saragossa han decidir posar-se en mans de l'oldschool més clàssic per fer aquesta cinta on hauríem de destacar les polititzades lletres, cosa que costa de trobar actualment en el hardcore. I bona gent! Aquí

Asinus - Demo 2013

Poc ser d'aquesta gent. Crec que tenen algo a veure amb Lökhul i Redneck Surfers. El cas és que m'agrada el seu estil. Una mica raro que el so tant metàl·lic de les guitarres i la bateria es mescli amb una veu bastant punk kalimotxera. Ua, però les lletres molen. Sense grans filigranes poètiques però si més no, els temes dels que parlen son interessants. Aquí

Hondartzako Hondakinak - Bigarren Maketa

Última referència, que ja m'he cansat. Hondartzako Hondakinak son un dimoni euskal-francès. Se suposa que hauríem de sentir punk però només es senten els agònics crits en euskera (o això sembla) del seu cantant. Molt brut i destructiu. Aquí