TOP 10+2 2017

Torno momentàniament per presentar-vos els discs amb els que més he disfrutat aquest any.

(Menció especial) Syndrome 81 - Béton Nostalgie
Junt amb No Time, un dels grups d'Oi! modern que més han despuntat durant aquest any i el passat. Des de Brest (França), Syndrome 81 ja havien tret un piló de EP's i singles que han recopilat en aquest LP. Una delicia, 100% working class.

https://sabotagerecords.bandcamp.com/album/syndrome81-beton-nostalgie-lp

(Menció especial) King Gizzard & The Lizard Wizard - Murder Of The Universe
Un dels grans descobriments d'aquest any han estat aquestes besties australianes. Un grup que ja es pot considerar de culte entre els seus seguidors donats els seus electrificants directes, els seus 8 membres sobre l'escenari i la capacitat creativa i prolífica que han demostrat. King Gizzard porten uns 8 anys tocant i poden presumir de tenir 13 discos sota el braç, 5 dels quals han sortit aquest any (el 5è sortirà durant aquestes dates).

El segon disc que van treure aquest any, Murder Of The Universe, és el disc més "heavy" del grup fins la data. Es tracta d'un disc on s'hi narren tres històries fantàstiques amb varios passatges narrats que han polaritzat bastant els fans i que no acaben de quallar en la sonoritat dels temes. Però, què voleu que us digui? Tot i ser una criatura ben bizarra, a mi m'ha seduït. El poso com a menció especial, doncs hi ha hagut un disc dels Gizzard que m'ha agradat molt més. La imatge de la portada és la d'aquest disc.

https://kinggizzard.bandcamp.com/album/murder-of-the-universe

10. Converge - The Dusk In Us
Converge ha tret mai un mal disc? Doncs segurament no, en les últimes dècades. En aquest nou treball no diuen res de nou, el que ja sabem. Però és que volem seguir sentint la veu de corb de Jacob Bannon, els ritmes caòtics de Ben Koller i les guitarres metàl·liques de Kurt Ballou. Aquest disc ha quedat molt empatat amb el nou disc de All Pigs Must Die, Hostage Animal doncs tenen un estil molt similar (i comparteixen bateria), però he decidit mantenir el disc de Converge donat la diversitat que li falta al disc de All Pigs Must Die.

https://convergecult.bandcamp.com/album/the-dusk-in-us

09. Anchord - As A Real Return
Es podria tractar del millor disc de punk català de l'any. Anchord i Tano! son les propostes més notables que han sortit aquests últims anys i no tenen seu a la capital catalana, ja era hora de trencar el centralisme! Amb As A Real Return, Anchord es consoliden com a grup, no només de hardcore melòdic, sinó que hi posen el seu toc personal amb tocs de punk rock modern i emo de fa 20 anys. New Existence Plug-in i Plight Runaway son temazos.

https://anchord.bandcamp.com/album/as-a-real-return

08. Shackles - Lifeless Paradise
Molt extranyat que cap llista hagi nombrat aquest disc. Res del que havien tret Schackles anteriorment m'havia fet el pes, un grup de power-violence més en una època on el gènere creix exponencialment. Però amb Lifeless Paradise han trobat un je-ne-sais-quoi que torna els caòtics, destructius i sorollosos segons de cada tema dels australians en hits per a la fi del món (a sobre un skate, està clar).

https://shacklesnoise.bandcamp.com/album/lifeless-paradise

07. Spectral Voice - Eroded Corridors Of Unbeing
Aquest any ha estat un on he indagat dins el metall més extrem, coneguent el death i fent-me amic de veritat amb el black i el doom metal. Dins de tot això, també he descobert el death/doom i el funeral doom, gèneres del tot ultraminoritaris i obscurs. En tot això hi cau aquest disc d'Spectral Voice, que em té del tot fascinat. Com es pot sonar com si s'estigués invocant als terrors còsmics de H.P. Lovecraft amb un parell de guitarres, baix i bateria?

https://darkdescentrecords.bandcamp.com/album/eroded-corridors-of-unbeing

06. Maria Arnal y Marcel Bagès - 45 Cerebros y 1 Corazón
En un blog bàsicament dedicat al punk i al hardcore, un no s'esperaria parlar d'això. Un dels grups revelació de l'any, la parella formada per Maria Arnal i Marcel Bagès proposen un grupet de cançons de tradició popular (incloent a l'etern Ovidi Montllor) i li donen un toc indie que les converteixen en balades pel segle XXI. La versatilitat d'un i l'altre en els seus respectius instruments (veu i guitarra) es despleguen meravellosament i enriqueixen minimalisticament. Serà un dels discs de l'any en totes les llistes.

https://www.youtube.com/watch?v=GzKYYetNqn4

05. Berri Txarrak - Infrasoinuak
Hem tingut poc temps per escoltar el nou disc de Berri, però ha sigut suficient per poder-lo classificar en el ranking. Els de Lekunberri es reinventen, es baixen la distorsió i proposen més melodia i menys ràbia. Però, què ens esperavem en el seu novè album, més de 20 anys de local d'assaig, canvis importants en la formació i un triple EP que ja apuntava a com seria aquest Infrasoinuak? Hi haurà qui li sembla fluix, a mi em sembla una natural evolució que molts no s'haurien atrevit a fer.

https://www.youtube.com/watch?v=eFGzoDfMGDI

04. Integrity - Howling, For The Nightmare Shall Consume
Uns altres veterans que han anat treient discs per aquí, discs per allà, amb continuats canvis de formació i res massa destacable. Però és que Howling, For The Nightmare Shall Consume és una passada. Una oda al hardcore, al metall més pesat i al heavy més glamurós que es mescla de manera impressionant. I què dir del temacle que és String Up My Teeth? Recosiu-vos els parxes de Judas Priests i Angel Witch al costat dels de Burzum i Sick Of It All.

https://integrity.bandcamp.com/album/howling-for-the-nightmare-shall-consume

03. King Gizzard & The Lizard Wizard - Flying Microtonal Banana
Com ja  havia pronosticat abans, King Gizzard han tret un album aquest any que sedueix molt més del que ho fa Murder Of The Universe. Després d'encandilar l'any passat amb Nonagon Infinity, el primer disc dels australians aquest any va ser Flying Microtonal Banana, un disc on, a part de la mescla de garatge, punk i rock psicodèlic a la que estan acostumats, el grup juga amb la música microtonal (pròpia de músiques orientals, com la música turca) i ofereix nou temes hipnòtics que son la ostia. Jo no puc parar d'escoltar-lo i m'alegro.

https://kinggizzard.bandcamp.com/album/flying-microtonal-banana

02. Chaviré - Interstices
Poc a dir sobre aquest disc, simplement m'ha encantat. Vaig descobrir a Chaviré al Fluff Fest d'aquest any i em vaig enamorar. Son un grup d'screamo francès i ho fan com s'ha de fer. Que us agraden Touché Amore i Daïtro? Doncs ja està tu, agafeu una manta, uns bombons i poseu-vos a plorar.

https://chavire.bandcamp.com/album/interstices

01. Power Trip - Nightmare Logic
Aquest any m'ha marcat molt el metall i, aquesta és una de les raons. Imaginem la quarta o cinquena temporada d'Stranger Things, on els protagonistes comencen l'institut i els hi comença a molar Metallica i Slayer. Farien un grup que es diria Power Trip i Nightmare Logic seria el seu primer LP. Seria la ostia, perquè els hi molaria el trash de veritat i estarien farts de que els monstres de the upside-down els hi fotin les classes de mates. Una joia.

https://powertripsl.bandcamp.com/album/nightmare-logic