dimecres, 26 de desembre de 2018

TOP 10 2018

Un altre any a tancar amb una llisteta de lo millor que ens ha donat 2018. Aquí ho teniu:



01 Rope - Come Closer Now
Segurament, el Come Closer Now no sortirà a cap TOP 10 de cap altre blog. Però, a mi, Rope m'han sorprès prou: post punk a mig gas, amb veus esgarrapades i bons aliments. Un disc per pair la tarda, per pensar entre els riffs i per fixar-se en els detalls. 

https://thebandrope.bandcamp.com/album/come-closer-now



02 Jesus Piece - Only Self
El "macho"-core torna a estar de moda. Gràcies a bandes com Vein, Code Orange i Jesus Piece, els breakdowns tornen a ser part del codi militant del hardcore. Garrulisme metàlic amb doble pedal i veus violentades que, sorprenentment, aconsegueixen fer-se enginyoses.

https://jesuspiecesl.bandcamp.com/album/only-self



03 Daughters - You Won't Get What You Want
Després de més d'una dècada en silenci i amb separació del grup inclosa, Daughters tornen i treuen una pedragada a l'orella feta a base del que, en algun moment, es podrien haver considerat guitarres, sorolls malsòmnics i baixos saturats. You Won't Get What You Want és cacofonia feta rock. 

https://daughters.bandcamp.com/album/you-wont-get-what-you-want



04 Idles - Joy As An Act Of Resistance
Què dir d'aquest disc que no hagi repetit tot Déu? Si pensàvem que els anglesos no podien estar més farts de tot, que el punk havia mort feia 40 anys i que no hi havia futur, Idles, amb totes les seves contradiccions, donen una lliçó d'esperança enrabiada, artística i orgullosament política sobre com afrontar un món controlat per l'extrema dreta. 

https://idlesband.bandcamp.com/album/joy-as-an-act-of-resistance



05 Charles Bradley - Black Velvet
Charles Bradley ens va deixar l'any passat, als 68 anys, a causa d'un càncer d'estómac. El llegendari imitador de James Brown va deixar algunes grabacions que han sortit pòstumament en aquest quart disc. Soul, funk i esperança per qui mai ho va tenir fàcil (i, si no, mireu Soul Of America) fan un últim adéu a un altre heroi de la música negra. 

https://charlesbradley.bandcamp.com/album/black-velvet



06 Drug Church - Cheer
El millor que ha fet Patrick Kindlon en els últims anys, ha sigut passar tota la seva passió creativa a Drug Church. Cheer és l'evolució musical d'aquest hardcore amb influències de rock alternatiu noranter que ja havien esculpit prou notablement amb el seu anterior treball, Hit Your Head. En aquest disco, les influències son molt més evidents i necessaries. Esperem que es mantingui el nivell de qualitat i no passi amb els últims discos de Self Defense Family, grup paral·lel de Kindlon.

https://purenoise.bandcamp.com/album/cheer



07 Turnstile - Time & Space
Seré l'única persona al món que li ha semblat que aquest disc de Turnstile és el millor que han tret fins el moment. La producció molt més popera (el que puguis considerar 'pop' dins el hardcore) i la incorporació de detallets sonors (com pianos, panderetes, veus amb autotune) fan que hagi disfrutat molt més d'aquest disc que amb qualsevol iteració del hardcore "groovy" que portaven temps practicant. 

https://turnstilehardcore.com/music/



08 Sleep - The Sciences
D'acord, The Sciences no és el Dopesmoker, però s'ha de reconèixer que 15 anys després de l'obra magna del doom stoner, que Sleep treguin un disc excel·lent és per celebrar-ho. El que podria haver sigut un reunion penós, han resultat ser 6 temes sense decepció pels fans de lo lent.

http://perceptionthroughdissonancev3.blogspot.com/2018/04/sleep-sciences-lp-2018.html



09 Ona Snop - Geezer
És el disc de powerviolence de l'any. Ona Snop ens van agradar molt al Fluff i no podia deixar aquesta llista sense un disc rapid i caòtic que, a més, no sona a demo de merda. Un àlbum perfecte per fer stage dive sobre un matalàs amb els teus colegues borratxos.

https://onasnipsnop.bandcamp.com/album/geezer



10 Outer Heaven - Realms Of Eternal Decay
Encara no m'he escoltat els 40 discos de black/death/doom metal que em baixo cada setmana nadalenca però Outer Heaven portava temps petant als meus auriculars i s'ha de dir. Un disc de death metal molt crustificat, sense tecnicismes innecessaris i amb veus MOLT greus. A l'espera d'un segon disc de Cruz, us podeu escoltar aquesta petita joia. 

https://outerheaven.bandcamp.com/album/realms-of-eternal-decay

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada