Qui son?
El primer cop que vaig sentir a parlar de Fucked Up vaig pensar "ostia tu, amb aquest nom deuen ser el grup més ràpid i rabiós de la terra". Així doncs, quan vaig escoltar el Chemistry Of Common Life, em vaig quedar amb cara de póker. "Això és molt lent, les cançons són llargues i aburrides, vaya timo". Així que ho vaig deixar estar i vaig seguir amb la meva vida. Temps més tard em van presentar el Hidden World i vaig pensar "mira, t'havies fet una idea equivocada sobre ells, tampoc ho fan tan malament".
Crec que el meu error va ser pensar en hardcore com a algo exclusivament ràpid, quan Fucked Up podríem dir que tenen d'arrel els grups més a l'estil Black Flag o fins i tot, el punk més clàssic. Un parell d'escoltes més a aquests dos discos i ja s'han convertit en un referent de les meves llistes de reproducció. Tot i que els temes siguin excessivament llargs i lents per un grup de hardcore, aquests tios ho peten. Perquè?
Primer de tot perquè tenen tres guitarres que fan el que volen amb riffs, arreglos i puntejos. Segon perquè utilitzen molt elements poc "tradicionals" en el hardcore (hi ha hardcore tradicional?): des d'instruments de vent fins a quartets de corda passant per dotar els seus temes d'una dinàmica més fixada a les estructures del rock ambiciós dels 70 (bàsicament per la duració d'aquestes). Llavors, els temes de 6 minuts passen volant mentre un es queda embadalit davant la capacitat per embolicar estructures sense deixar que perdin sentit entre si i sonin, a primera vista, la cosa més simple del món. Alguns li diuen art-hardcore i tot i que el concepte sigui una mica estúpid, per un cop podríem fer una excepció.
Què és?
Fucked Up treuen de manera esporàdica una sèrie d'àlbums relacionats amb el zodíac xinès (no m'he ficat molt a interpretar/llegir les seves lletres amb deteniment, però utilitzen molts simbolismes tan en lírica com en gràfica). Així tenim Year Of The Dog (2006), Year Of The Pig (2008), Year Of The Rat (2009) i ara, Year Of The Ox (2010). Aquest últim, conté dos temes nous del grup. "Només dos?" Si, però cada un de 13-11 minuts, respectivament. Qui s'hauria imaginat mai que la seva obsessió per temes exageradament llargs fos tal, oi? Suposo que per a un oient principiant li sonarà pesat, repetitiu, etc.
En el meu cas, després d'haver escoltat parrafades com Imperivm o OV, un tema com Year Of The Ox no es fa, ni de lluny, pesat. Tot i així, és curiós com una cosa tan simple se li pugui donar tanta corda (vegem com 3/4 de la cançó es, bàsicament, el mateix ritme amb la mateixa estructura).
Ah! i els violins i les violes (i contrabaix, va). Incloure aquests objectes al seu arsenal no deixa de recordar-me a les èpiques cançons dels seus compatriotes (canadencs) Arcade Fire (llavors, encara hi ha qui critica el fet que en aquests moments, estiguin girant junts). Solomon's Song (el segon tema de l'EP) conté talls de improvisació jazz (els últims 4 minuts, vaja) que un tampoc s'imaginava que es trobaria enganxats amb la suosa veu de Haliechuk, pel que no deixa de ser original i interessant. En realitat, aquest segon tema resulta més una via d'escapament que un tema real que es dediquin a tocar en directes, pel que resulta menys imprescindible (que no prescindible).
En definitiva, tenim un parell de temes més d'aquests nois tan eixerits per seguir flipant fins que tornin a treure una altra meravella. Seria complicat parlar d'evolució alguna; crec que mai s'han mogut d'on van començar, però és igual, els hi queda molt per donar abans de "madurar" o la merda que li volgueu dir.
Myspace: http://www.myspace.com/epicsinminutes
Descarga: http://www.megaupload.com/?d=LX3WYCIS
Estil: Hardcore / Punk / Rock
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada